Creu potençada patent

Les creus processionals procedents del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de les Confraries del Tresor de la Catedral de Girona i de la col·legiata de Santa Maria de Vilabertran constitueixen, ara per ara, els primers exemples coneguts de la seqüència cronològica de l'orfebreria gòtica catalana. Totes tres han estat realitzades en una mateixa ciutat, segons ho confirma el punxó acreditatiu de la ciutat de Girona; presenten la mateixa disposició trapezoïdal amb medallons circulars de clara tradició romana i romànica de les creus de caràcter triomfal, i comparteixen una mateixa cronologia dins del primer terç del segle XIV. En elles s'agermana la forma general arcaica amb la correcció absoluta dels detalls pròpia dels millors ornamentistes del tres-cents. La creu del Museu Episcopal de Vic mostra els braços llisos, sense ornamentació, la qual només s'observa a les plaques d'esmalt dels medallons circulars que precisen el sentit de la passió i la redempció del Fill de Déu. A l'anvers, voltant un Crist d'època, clavat amb tres claus, amb corona d'espines i amb la tovallola quasi fins als genolls, es troben la Dolorosa i sant Joan, a dreta i esquerra; el pelicà, al cim, i el pare Adam, sortint de la tomba als peus de Crist. I al revers, al centre, l'Anyell místic, vorejat dels símbols dels quatre evangelistes. Tots aquests esmalts estan aconseguits amb precisos baixos relleus sobre els quals els colors de la pasta vítria llueixen de manera discontínua, i presenten una ascendència estilística de les formes de derivació italosieneses.