Relleus de la Catedral de Vic

La Catedral romànica de Vic va ser consagrada l'any 1038 pel bisbe Oliba. Es tractava d'un edifici molt representatiu de la primera arquitectura romànica que al segle XII va ser enriquit amb un conjunt d'escultura monumental realitzat per un taller relacionat amb el que esculpí la portada del monestir de Ripoll. Per això se'l denomina Taller de Vic-Ripoll. Al llarg dels segles, la Catedral romànica de Vic va sofrir diverses reformes i ampliacions i finalment va ser enderrocada per permetre la construcció de l'actual Catedral. Això va comportar la dispersió de la seva escultura romànica, de la qual hi ha elements al Museu Episcopal de Vic i també en altres museus d'arreu del món, tals com el Victoria & Albert Museum de Londres, el Museu de Belles Arts de Lió, la Nelson Gallery and Atkins Museum de Kansas City o la Memorial Art Gallery de la Universitat de Rochester, als EUA. No se sap amb seguretat quin era l'emplaçament original d'aquests relleus. Segons antics testimonis, podien haver format part d'una portada o potser d'un retaule. Hi ha diverses propostes de reconstrucció del conjunt original en el qual es conjugaven representacions de tipus apocalíptic (Crist en Majestat, profetes i apòstols, el Tetramorf) amb escenes de la vida de Jesús (el Sant Sopar) i de sant Pere, a qui la Catedral és dedicada. Aquests cinc relleus representen el lleó alat, símbol de l'evangelista Marc, l'àngel, símbol de l'evangelista Mateu, l'Agnus Dei, Crist conferint el primat a Sant Pere i la Resurrecció de Tabita.