Sirga

A partir de l’exposició que Santiago Costa realitzà el 1935 a les Galeries Laietanes de Barcelona veiem com l’artista presenta una nova aportació en la temàtica de les seves obres: la vida quotidiana, sia en el món rural, sia en el món del mar, principalment masculí, tot i que la presència femenina no tardarà a aparèixer-hi. Figures de cames i braços gruixuts, ferms i amb rostres anònims, en els quals no reconeixem ningú, però hi descobrim tasques dures i feixugues. Les escultures combinen textures diferents i la part que l’artista deixa com a mur o com a escala de vegades la veiem gairebé sense desbastar. En alguns casos sembla que el bloc atrapi la figura o que la figura sorgeixi de la pedra. Santiago Costa i Vaqué (1895-1984) Cosí de l’escultor Julio Antonio, estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i després treballà com a col·laborador del seu cosí, de qui rebé la influència classicista i el tractament realista en la seva primera època. Entre els anys 1919 i 1925 realitzà una sèrie d’obres a l’Amèrica del Sud i tornà a Madrid. La seva obra parteix del concepte de bloc amb una important integració dins de l’espai cúbic. Les seves característiques dominants són la força i el moviment detingut. També conreà la pintura, amb temàtica paisatgista i escenes populars. Loreto Meix