Drassanes Reials de Barcelona

A través d’aquesta obra, Battistuzzi mostra un dels edificis més emblemàtics de la façana marítima de la ciutat, l’edifici de les Drassanes Reials de Barcelona. Les Drassanes Reials van ser concebudes com un arsenal de galeres, és a dir, com un espai de construcció naval, de reparació i manteniment, i també de servei per a la flota de guerra de la Corona d’Aragó. En aquest edifici s’hi construïen galeres, però també s’hi hivernaven i s’hi emmagatzemaven aparells, ormeigs, armes, queviures, etc. Aquest primer ús és el que explica l’estructura arquitectònica del conjunt.
L’ús de les Drassanes Reials com a arsenal va mantenir-se fins a la primera meitat del segle XVIII, concretament fins a l’abolició del Cos de Galeres, l’any 1745. A partir d’aquest moment passava a ser un edifici dedicat a usos militars: foneria de canons, caserna, mestrança i parc d’artilleria, fins a l’any 1935 quan l’exèrcit va cedir la gestió de les instal·lacions a la ciutat. Actualment, l’edifici acull el Museu Marítim de Barcelona.