Es tracta d'un dels cinc registres del bancal del retaule de sant Joan Baptista que Joan Gascó contractà l'11 de novembre de 1527 per a una de les capelles de l'església del convent vigatà de la Mare de Déu del Carme. Presenta similituds formals amb la santa Bàrbara contractada onze anys abans per Joan Gascó (MEV 44), sobretot per la positura i la ubicació dels dos sants davant d'un tron idèntic. Tanmateix, en el sant Jaume observem com, a les acaballes de la seva trajectòria artística, Joan Gascó assumeix decididament algunes novetats d'ascendència italianitzant que l'allunyen de les propostes tardogòtiques d'arrel flamenca dels inicis de la seva carrera. Aquest viratge és degut, entre altres causes, a la incorporació en el taller del seu fill Perot, almenys des de l'any 1523.