Arqueta de sant Llorenç

Dins de l'orfebreria gòtica catalana la forma i les proporcions de l'arqueta-reliquiari de sant Llorenç corresponen a un tipus de composició que, a diferent escala, s'utilitzà també en la factura de copons i capsetes eucarístiques. El reliquiari està estructurat en un cos rectangular amb una coberta a quatre vessants, lleugerament truncada i coronada per una canya hexagonal on es degué fixar una creu, avui desapareguda, i quatre petits lleons de talla daurada que el sostenen en els angles. L'obra d'argenteria, blanca i daurada, s'acobla a l'arqueta de fusta que constitueix l'ànima del conjunt i mostra als panys una ornamentació vegetal de brots serpentejants de vinya amb pàmpols daurats, quasi circulars, tot emmotllant-se a les plaquetes d'esmalts, transparents, i a la tanca original que ocupa una posició central. Tres esmalts de quatre lòbuls, inscrits en un quadrat, ocupen la cara central i, alhora, li confereixen un contingut religiós. A la coberta, sobre un fons blau reticulat, Jesús, el Fill de Déu, amb nimbe crucífer roig, assegut i vestit amb túnica de color rosa violaci i mantell verd maragda i voreres de groc d'or, beneeix i ensenya el llibre de la llei. A la planxa frontal, la Mare de Déu entronitzada i sant Llorenç presenten la mateixa paleta cromàtica. Aquests esmalts de talla, composició i qualitat cromàtica refinades, són de clara ascendència italiana, concretament de la Toscana, i, tanmateix, els models mostren paral·lelismes amb l'obra conservada de Ferrer Bassa, pintor de Barcelona, i el seu taller. El conjunt de l'arqueta mostra diversos punxons acreditatius de l'obrador barceloní.