Autoretrat

La imatge real i més exacta de l’escultor, segons el testimoni dels que el van conèixer, la tenim al seu Autoretrat, una obra que desenvolupa l’aspecte naturalista de la persona. És la cara d’un home que fuma, que fa una ganyota provada pel fum que emana de la punta de la cigarreta que manté encesa entre els llavis. Arnau Puig ens diu: “És un volum que expressa l’agitació en una situació de repòs plàstic, en el qual s’han eliminat les arestes expressives i les compositives —la qual cosa l’hauria conduït a un tractament de tipus cubista— i només s’hi han mantingut les formes fonamentals, aquelles que determinen el joc harmònic del conjunt de plans. Salvador Martorell Ollé (1895 – 1968) Inicià la seva formació al taller Arana i Bru de Tarragona; el 1914 es traslladà a Barcelona, on estudià un any a l’Escola de Llotja i treballa a la casa Gabriel Bechini. Becat per la Diputació de Tarragona, romangué a París entre els anys 1918 i 1919, per retornar a Barcelona. Treballà com a professor al Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona (1934-1938) i a l’Escola-Taller d’Art de la Diputació de Tarragona (1947-1965). La seva obra, vinculada formalment al Noucentisme, mostra un gran domini de la tècnica i una gran sensibilitat en el tractament de la figura humana. Francesc Roig i Queralt