La vidrieria catalana del segles XVI al XVIII és sens dubte un dels més destacats exemples en el camp de les arts de l’objecte al nostre país al llarg de la seva història. Assentada en una forta tradició tardomedieval clarament documentada, la producció dels forns catalans donà un salt qualitatiu a partir dels inicis del segle XVI, amb la incorporació dels postulats formals i tècnics que provenien de la transformació de la vidrieria veneciana del segle XV.
La incorporació de tècniques i esquemes formals venecians acabaria de prefigurar la vidriera catalana com una de les més importants del sud d’Europa.