Vestit mono amb pantalons curts

La dècada de 1960 Paco Rabanne revoluciona el món de la moda i fa trontollar els fonaments de l’alta costura de París. El 1966 presenta la seva primera Col·lecció Manifest, anomenada 12 vestits impossibles de portar fabricats amb materials contemporanis. Es referia a vestits fets amb materials inusuals en el món de la moda, com l’alumini, l’acer i el plàstic, ben diferents de les fibres i els teixits convencionals. Coco Chanel va dir que Rabanne no era un creador de moda sinó un metal·lúrgic. La col·lecció va crear controvèrsia més enllà dels cercles de la moda.

Aquest vestit supera les tècniques de teixit, patronatge i confecció conegudes fins aleshores. S’hi alternen unes plaques rodones de plàstic blanques i negres disposades com teules, en fileres que s’agrupen en franges. Cada placa té cinc forats pels quals es passen quatre anelles d’acer, dues a dalt i dues a baix. Aquest sistema constructiu respon a la forma que es vol aconseguir del vestit. Aquestes franges són més amples al centre del cos i estretes als extrems. Els pits estan recoberts per dos triangles que s’uneixen a la nuca. La peça és lleugerament évasée a partir de la cintura, amb la complexitat constructiva de crear pantalons. Si bé podria ser confortable pel seu tall ample, els materials emprats estan lluny de ser suaus.

Aquest vestit de la primera època de Paco Rabanne és conceptual i posa de moda les cadenes metàl·liques, amb el seu aspecte d’armadura o cota de malles dels cavallers medievals. És una icona de la història de la moda sempre reconeixedora, que ha tingut reinterpretacions successives per part del mateix dissenyador. El lema de Rabanne és «no seduir, sinó sorprendre». Com André Courrèges i Pierre Cardin, Rabanne revoluciona la manera de pensar la moda amb les seves creacions futuristes i intemporals, que han promocionat les cantants i actrius més atrevides.