Barbara Stammel (1960) Les pintures de Barbara Stammel expressen sentiments, experiències, batalles, dolor, plaer i tensions. Utilitza dimensions desproporcionades en les cares per intensificar la seva identitat expressiva. Hermana I conté força a les pinzellades i centra tota l’atenció en la mirada, que proporciona una gran dosi de reflexió psicològica. Podem parlar de la seva obra artística com un retorn a la pintura i, específicament, a la representació de postulats conceptuals. La forma humana, especialment la cara, adquireix la singularitat de ser concebuda com un objecte. El tractament pictòric pertany a la tradició de les tècniques a l’oli i els recursos plàstics estan orientats cap a donar forma a una expressió màxima, tot respectant l’espontaneïtat de la pinzellada. 31è Premi Tapiró de Pintura, mostra Biennal d’Art del 1998.