La pintura de Kribi Heral (José Antonio Fernández Albero, 1967) aconsegueix un equilibri difícil entre el caos i l’ordre, la llibertat i el control i, al mateix temps, ens permet entreveure una línia tragicòmica que no disminueix el grau d’espontaneïtat de la seva obra. Tot i la distància que el mitjà, el metacrilat, pot imposar al pintor, sentim una calor que emana de la tendresa amb la qual tracta els seus materials. Denuncia la relació entre l’home i el seu entorn i l’ús dels mitjans de comunicació com a mitjans de manipulació. Això explica per què la figura humana continua sent l’element principal de les seves històries, tot i que sovint apareix amb un cert grau d’abstracció. A l’obra d’aquest artista hi trobem un lligam entre diversos llenguatges: pop, referències subtils a la gestualitat teatral de les dècades prèvies i gràfica més recent. Tot això romanent en una base narrativa infusa de surrealisme. 35è Premi Tapiró de Pintura, mostra Biennal d’Art, 2006.