A les cases benestants del segle XIX hi havia una diferenciació entre els espais d’ús públic, pensats alhora com espais de representació, com el rebedor, el menjador o les sales de rebre i els privats o íntims entre els quals es troben els dormitoris. Alhora també es distingia entre els espais propis dels homes com el despatx, la biblioteca o la sala de fumar i els utilitzats per les dones.
Els dormitoris estaven dividits en dues estances de característiques i usos diferents. D’una banda l’alcova, on es trobava el llit i que formava part dels espais íntims i d’altra, la sala pensada com un espai utilitzat principalment per les dones on era possible rebre visites, de caràcter més restringit. La separació entre aquests dos espais es feia sovint amb portes corredisses que en determinats moments permetien preservar la intimitat dels seus habitants. Aquestes que separen l’alcova de la sala isabelina de Can Llopis, actual Museu Romàntic de Sitges, estan decorades amb paisatges pintats a mà, d’autor desconegut.
Ja està tot a punt!
El teu primer Culture Weekly arribarà aquesta setmana.