Sant Agustí, bisbe

Al Mestre de los Balbases li agradava fer servir riques orles de pedreria per a les vestidures, tal com feien Van Eyck i Van der Goes, robes rígides i rostres amb un nas petit, ulls amb parpelles voluminoses i de mirada intensa, amb celles arquejades i juntes.
Aquest pintor es va establir en aquesta localitat de Burgos cap al 1490 i hi va desenvolupar part de la seva obra. Des del punt de vista iconogràfic, l’estigmatització de sant Francesc d’Assís és el passatge més important de la seva vida i un dels més populars. La famosa estigmatització, la sobtada impressió de les sagrades nafres de Crist sobre el cos, les mans, els peus i els costats del sant, va tenir lloc pels volts de la festa de l’Exaltació de la Creu del 1224, segons els texts hagiogràfics.
D’altra banda, la iconografia de sant Agustí, un dels grans pares de l’Església, és l’habitual: de mitjana edat i rostre imberbe, va vestit amb els guarniments pontificals, empunya un bàcul mentre aguanta la maqueta d’una església com a fundador.
L’escàs domini de la perspectiva fa que la repartició de l’espai sigui ineficaç. A més, el fons daurat contribueix a donar una sensació d’irrealitat.