A partir dels anys cinquanta i durant gairebé trenta anys, Saumells creà diverses figures que representen un ésser humà arrupit, de vegades damunt un plint o d’un cilindre que suggereix una columna i els anomena estilites. Aquestes obres presenten una actitud abismada, bolcada cap endins, pròpia de l’anacoreta que ha escollit viure en silenci, separat, angoixat, resant i mortificant-se. Lluís M. Saumells (Gironella 1915 – Tarragona 1999) Realitzà la seva primera exposició a Tarragona, el 1934, a l’Ateneu Tarraconense, i el 1945 es traslladà a París amb una beca del govern francès. En tornar de França, el 1949, fou nomenat director de l’Escola-Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, ciutat on residí, exceptuant algunes estades a Palma. L’artista, amb una volumetria definida presenta el mínim de detalls, i crea una tipologia pròpia que, amb petites variants, treballarà constantment: figures de caràcter expressionista de mans de dits allargats i prims i cares de trets angulosos. Aquestes característiques són aplicables també a la seva producció pictòrica i sobre paper. El seu compromís amb l’art el portà a esdevenir un veritable promotor cultural a la ciutat. Enric Baixeras