Dolça càrrega

El treball de Josep Cañas a Mèxic esdevingué un document excepcional, d’una riquesa extraordinària. És una obra viva i actual d’una cultura que semblava només tema per a museus d’art antic. Els orígens mediterranis de Cañas li permeteren imposar categories de la civilització clàssica a les figures del Mèxic indígena. Com deia Margarita Nelken, “una índia descalça amb les trenes pentinades, carregada d’un sentit d’eternitat, a vegades confosa dintre la idea d’una immobilitat diríem resignada i ancestral, és convertida per Cañas en un moviment de ritme i gràcia únic, fins al punt de néixer una mena d’escultura carregada de serenitat i alhora dignitat humana gairebé indesxifrable. Josep Cañas Cañas (1905-2001) Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú. El 1947, arran d’una exposició al Museo de Arte Moderno de Madrid, l’Instituto de Cultura Hispánica li adquirí un relleu per instal·lar-lo a la missió de Sant Carles Borromeu de Carmel, Califòrnia, on es desplaçà per a col·locar-l’hi. Després descobrí Mèxic i la seva riquesa indígena; durant set anys transportà als seus dibuixos i escultures les diferents races d’aquell país. Aquest treball li suposà un ampli reconeixement internacional.