La tennista

La varietat de temes que treballa l’escultor es va ampliant i el món de l’esport esdevindrà un camp de recerca molt interessant. D’una banda, l’artista és un reflex de com l’activitat esportiva cada cop és més present a la societat; juntament amb aquesta obra, l’any 1934 presenta en una exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona altres escultures com Remador o Esquiadora. D’altra banda, l’artista no deixa de banda els seus vincles amb el món antic, i aquestes obres ens remeten, amb un caire de modernitat, a les representacions que l’art grec fa del món de l’esport. La recerca del moviment esdevé una constant en el treball de l’escultor. Santiago Costa i Vaqué (1895-1984). Cosí de l’escultor Julio Antonio, estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i després treballà com a col·laborador del seu cosí, de qui rebé la influència classicista i el tractament realista en la seva primera època. Entre els anys 1919 i 1925 realitzà una sèrie d’obres a l’Amèrica del Sud i tornà a Madrid. La seva obra parteix del concepte de bloc amb una important integració dins de l’espai cúbic. Les seves característiques dominants són la força i el moviment detingut. També conreà la pintura, amb temàtica paisatgista i escenes populars.