Alhambra

Va ser al gener de l'any 1492 quan els Reis Catòlics van entrar a l'Alhambra després que les seves tropes conquistessin Granada. La ciutat medieval es trobava força deteriorada pels anys de lluites entre membres de la família reial nassarita i també pels anys que va estar assetjada fins que va ser presa. Amb voluntat de transformar-la a la seva Casa Reial, van destinar 713 181 maravedís per reconstruir les parts danyades i adaptar-les al nou ús. Aquesta quantitat va arribar als 5.131.362 maravedís considerant les intervencions arquitectòniques de caràcter militar. Les obres van començar al mes de maig. Els reis es van instal·lar a la part del Palau de Comares que fins aleshores va estar destinada a l'administració del Regne de Granada, el Mexuar de l'Alhambra. Al voltant de la sala on es reunia el Govern Natzarí sota la presidència del sultà es van centrar gran part de les obres. La sala es va convertir a la Capella Reial, construint-se sobre ella una nova planta amb diverses galeries, l'accés de les quals va requerir construir una escala que arrencava des del pati del Quart Daurat. Tant el Quart Daurat com les dependències de la nova planta van constituir les habitacions de la reina Isabel. Tant l'escala com el balcó volat sobre el pati, que comunicava l'habitació construïda sobre el Quart Daurat amb les de la nova planta situada sobre la Capella Reial, van ser demolits el 1865. Amb Felip V va començar l'abandó total de l'Alhambra. De real lloc i fortalesa militar, es va anar convertint en un reducte presidiari i residència dels que no tenien cap altre lloc on viure. A finals del segle XVIII l'Alhambra i el Generalife estaven abandonats i no va ser fins a la tornada de l'absolutisme de Ferran VII (r. 1808 i 1833) quan l'Alhambra va tornar a ser objecte d'atenció real.
D'una manera o altra, l'Alhambra sempre ha estat habitada. Aquesta és la raó per la, com diu el professor Emilio García Gómez al Pròleg del seu llibre «Poemes als murs ia les fonts de l'Alhambra», “un monument fet amb quatre pal·litrocs encara roman dret”.

En aquest quadre d'Adolf Steel, titulat L'Alhambra, es mostra una imatge en què es reconeix el Pati del Quart Daurat. Així es dedueix, fonamentalment, dels capitells coixins de les dues columnes del pòrtic que són únics al monument nassarita. Al vèrtex superior dret deixa un rastre del balcó volat del qual s'ha parlat als paràgrafs anteriors. El parament vertical amb arc apuntat del primer pla va ser eliminat a les reformes posteriors del pati. Però el més cridaner és que Steel situa un safareig al centre perquè mai no va existir. Pel que sembla, el pintor va voler sintetitzar en una sola imatge dos patis, el d'Arrayanes, o de l'Alberca, i aquest del Quart Daurat.
Tot i això, el color de l'aigua és Alhambra en ser aquesta el seu recipient.