Davallament d'Erill la Vall

L'any 1907 l'Institut d'Estudis Catalans va organitzar una expedició de caràcter científic als Pirineus amb l'objectiu d'estudiar l'art medieval, molt especialment de la Vall de Boí. Aquesta expedició estava formada entre d'altres per mossèn Gudiol, conservador del Museu Episcopal, i per Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, arqueòleg i futur president de la Mancomunitat de Catalunya. Una de les principals descobertes va ser aquest conjunt escultòric del davallament trobat en desús a la petita església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall. Les escultures de la Mare de Déu i de sant Joan van ser adquirides poc després pel col·leccionista Lluís Plandiura i des de l'any 1932 formen part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya. La resta del conjunt va ser adquirida al mercat d'antiquaris per mossèn Gudiol l'any 1911 i des d'aleshores es conserva al Museu Episcopal. Ens trobem davant d'un dels conjunts més importants de l'escultura romànica europea del segle XII, atesa la seva excepcional qualitat artística així com pel fet que no s'han conservat gaires escultures monumentals de fusta d'aquestes dimensions. L'escena representa el moment en què Nicodem desclava de la creu la mà de Crist, mentre Josep d'Arimatea fa el gest de sostenir el seu cos a les espatlles. A la dreta del grup hi ha la imatge del lladre Dimes, mort a la creu amb la llengua fora i a l'altre costat hi ha el lladre Gestes. Atès que els braços de les escultures són articulats s'ha suposat que devien tenir un ús relacionat amb els drames litúrgics medievals del cicle pasqual que es representaven a les esglésies durant la Setmana Santa. L'estudi esquemàtic de l'anatomia del cos de Crist així com el moviment contingut de Josep d'Arimatea i Nicodem mostren que ens trobem davant d'un artista genial que va saber expressar el "páthos" d'aquest moment amb un llenguatge escultòric que encara avui dia ens sorprèn per la seva modernitat. Es desconeix el nom del mestre que va realitzar aquestes escultures per bé que històricament s'ha atribuït a un hipotètic taller d'Erill, actiu durant la primera meitat del segle XII, del qual es conserven altres escultures semblants provinents majoritàriament de la Vall de Boí.