La Font de la Joventut

La bellesa abstracta existent al Palau dels Lleons, derivada de la seva composició arquitectònica i decoració simbòlica, es complementa amb les bellíssimes imatges de persones, animals, objectes i arquitectures que es mostren pintades als sostres de les tres habitacions de la Sala dels Reis.

La tècnica emprada en la realització de les tres pintures és mixta, pell de moltó sobre fusta, i com a materials es van utilitzar pigments aplicats sobre una capa base d’estuc amb aplicacions de làmines d’or amb detalls fets amb pinzell en pa d’or. Pertanyen a l’art nassarita de finals del segle XIV, desconeixent-se’n l’autoria, i permeten imaginar com seria la vida quotidiana als palaus nassarites.

La primera de les habitacions de la sala, al costat sud, és coneguda com: la Sala de la Dama jugant als escacs, perquè a la pintura del sostre hi ha una dona jove conversant amb un home, també jove, a banda i banda d’un tauler de escacs. Al Museu de l’Alhambra s’exhibeixen uns escacs (joc introduït a la península Ibèrica al segle IX), fets de fusta amb decoració de marqueteria, de manera que la part posterior del tauler presenta un altre joc, el de les “taules”. Aquest fet incita a pensar sobre quina vida duien els qui estaven al servei de Muḥammad V i el seu entorn familiar vivint al “Jardí Feliç”.

Tant la pintura d’aquesta primera habitació com la de la tercera, situada al nord i coneguda com la Sala de la Font de la Joventut, ofereixen imatges sobre la vida de palau. S’hi mostren escenes de guerra, de caça i, de forma bellíssima, el pas de les hores del dia emfatitzant el diàleg entre enamorats als “castells d’amor”, un motiu iconogràfic secular àmpliament desenvolupat en les arts figuratives europees del segle XIV, i que incorpora als seus poemes en Jorge Manrique, un dels millors poetes castellans del segle XV. Consisteix en la representació d’un castell o una torre habitada únicament per dones (en concordança amb el caràcter femení del Palau dels Lleons), les quals es defensen dels cavallers que intenten assetjar la fortalesa llençant-los flors. L’anàlisi dels vestits dels personatges que figuren en aquestes pintures ha estat objecte del magnífic treball dut a terme per la professora Carmen Bernis Madrazo a Les pintures de la sala dels Reis de l’Alhambra. Els assumptes, els vestits, la data (1982).

El Palau dels Lleons va ser construït en el segon mandat de Muhammad V, entre 1362 i 1391. El Llibre de les meravelles del món, també conegut com a Viatges de Joan de Mandeville, narra els viatges del personatge fictici Joan de Mandeville (Sir John Mandeville o Jehan de Mandeville). Aparegut el 1356, parla de la Font de la Joventut. Aquest llibre, juntament amb El llibre de les meravelles de Marco Polo, van servir de font d’informació fonamental pels europeus sobre el tema de l’Orient, sempre vist des de la perspectiva del meravellós (prova de la seva vigència és que en una data tan tardana com la de 1521 es tradueix el llibre al castellà). El pseudo-viatger arriba a afirmar que ha begut de la font de la joventut:

«I al peu d’aquesta muntanya [Plumbe] hi ha una font que ha olor i sabor de totes les espècies, i a cada hora muda la seva olor i el seu sabor; i si algú beu d’aquella aigua tres vegades en dejuni, sana de qualsevol malaltia que tingui. I els que hi resideixen beuen moltes vegades d’aquesta aigua, per la qual cosa ells no tenen cap malaltia. I jo he begut tres o quatre vegades d’aquella aigua, i pareix-me que jo valc més per allò ara. I diuen que aquella font ve del paradís, i que per allò és tan virtuosa. I per tant aquests que cada dia beuen d’ella, sembla que siguin mossos. Per això, alguns diuen que s’anomena la font de la joventut, per ço que més amunt s’ha dit.»

(Llib. II, cap. XLIII, Mandeville 1984: 112)