Jardí del Generalife

Ibn al-Jaṭīb (Loja, 1313 – Fes, 1374) a la Iḥāṭa va descriure les finques cultivades a l'interior de la muralla de Granada com a les almunies d'extramurs: sítios envoltats amb un jardí, hortes per a cultius agrícoles i, event , finca d'esbarjo. Dins aquestes darreres, parla del Generalife: Ŷanna al-ʽArīf o Horta de l'Alarife.

Santiago Rusiñol i Prats (1861-1931), líder del moviment modernista català, es va instal·lar a Granada el 1897. Molt aviat va quedar enamorat dels jardins de l'Alhambra. Allí va pintar el seu primer jardí, punt de partida de la seva predilecció per aquest tema pictòric. L'oli Jardí del Generalife n'és una bona prova. Per a la composició de l'escena utilitza la perspectiva lineal amb punt de fugida determinat per la intersecció de les dues línies laterals del passadís que discorre entre els característics xiprers granadins. Els xiprers estan considerats com a arbres funeraris per la seva habitual presència en cementiris i cementires. Tot i això, a Granada són arbres ornamentals en què, per la seva frondositat i fulla perenne, donen recer a aus que mantenen net d'insectes el seu voltant i fan de paravents. Els natzarís, seguint el costum roman, utilitzaven un camí entre xiprers com a símbol de reconeixement social dels amos de la finca i porta a un punt amb aigua: una font que, per evaporació passiva, refresca l'ambient. Rusiñol va saber interpretar aquest ús que va plasmar magistralment en aquesta obra.