El Generalife

Ibn al-Jaṭīb (Loja, 1313 – Fes, 1374) a la Iḥāṭa va descriure les finques cultivades a l'interior de la muralla de Granada com a les almunies d'extramurs: sítios envoltats amb un jardí, hortes per a cultius agrícoles i, event , finca d'esbarjo. Dins aquestes darreres, parla del Generalife: Ŷanna al-ʽArīf o Horta de l'Alarife.

L'agrònom Ibn Luyūn (1282-1348), descrivint les hortes periurbanes al Tractat d'Agricultura sembla estar donant les instruccions per projectar el Generalife:
«Sobre el que ha de triar en la disposició dels jardins, els seus habitatges i les cases de feina:
Per emplaçar una casa entre jardins cal triar un turó que en faciliti la guarda i vigilància. S'orienta l'edifici al migdia, a l'entrada de la finca, i s'instal·la al capdamunt el pou i el safareig [albarcó de les Dames amb pou i sínia de sang] o, millor que pou, s'obre una sèquia que corri entre l'obac [sèquia dels Dos Terços]. L'habitatge ha de tenir dues portes, perquè quedi més protegit i sigui més gran el descans del que l'habita.
Al costat del safareig es planten massissos que es mantinguin sempre verds i alegren la vista. Una mica més lluny hi deu haver quadres de flors i arbres de fulla perenne. S'envolta l'heretat amb vinyes, i als passeigs que la travessen es planten parrals.
El jardí ha de quedar cenyit per una d'aquestes passejades per separar-lo de la resta de l'heretat. Entre els fruiters, a més de la vinya, hi ha d'haver lledoners i altres arbres semblants, perquè les seves fustes són útils.
A certa distància de les vinyes, el que quedi de finca es destina a terra de labor i així prosperarà el que s'hi sembre.
Als límits es planten figueres i arbres anàlegs. Tots els grans fruiters s'han de plantar a la part nord, per tal que protegeixin del vent la resta de l'heretat. Al centre de la finca hi ha un pavelló dotat de seients i que doni vista a tots els costats, (…). El pavelló estarà envoltat de rosers enfiladissos, així com de massissos d'arrayan i de tota planta pròpia d'un verger. Serà més llarg que ample perquè la vista es pugui esplaiar en la seva contemplació [pavelló al costat sud del Pati de la Sèquia].
A la part baixa es construirà un espai per a hostes i amics [Casa de l'Amic], amb porta independent i un safareig ocult per arbres a les mirades dels de dalt…».

En aquesta pintura a l'oli de Santiago Rusiñol s'observa un racó del Generalife, una almunia formada per diverses hortes extramurs de l'Alhambra i lloc d'esbarjo dels sultans nassarins. A primeres hores del matí, la llum solar incideix sobre el costat est de l'Alhambra fent honor al seu nom “la Roja”. També es reflecteix a la pell de cadascuna de les blanques cases, els famosos “càrmens” granadins, del barri de l'Albaicín de Granada.