L'esfinx de Roscoff

L’esfinx de Roscoff. Tríptic pintat a la Bretanya el 1910. És, sens dubte, una de les obres mestres de Nogué. El seu títol ve de la similitud entre les roques de la costa de Bretanya i l’esfinx de Gizeh. Nogué va ser capaç de transferir al llenç, amb un èxit admirable, l’atmosfera boirosa i el mar inquiet; d’aquesta manera va crear una visió romàntica i melancòlica d’aquest lloc únic de la costa de la Bretanya. Per aconseguir-ho, usà el divisionisme per primera vegada, un estil que va descriure dient que “en realitat, implica dividir les pinzellades i els colors d’una manera que provoca una sensació vibrant, que és impossible d’aconseguir amb pinzellades grans i una sola ombra”. Dels tres panells que configuraven l’obra original, només en queden el de la dreta i el central, el més gran i important. Es desconeix on es troba el panell esquerre, en el qual es troba la firma de l’artista. L’absència d’aquest panell dóna un aire encara més misteriós a l’obra. Josep Nogué Massó (1880-1973) Començà la seva formació a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a Madrid, i completà els estudis a l’Escola Espanyola de Roma. Va viure a Itàlia fins al 1923, quan va traslladar-se a Jaén per ser professor de dibuix. També va ser professor a Madrid i a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. El seu treball, enquadrat en el realisme, és destacable per les grans capacitats tècniques que demostra i l’atenció especial als efectes de la llum.