L'espina

Aquesta obra correspon a l’etapa creativa denominada dels grans ossos. El caràcter arqueològic d’aquesta època ens remet a l’interès pel primitivisme que l’artista ja havia mostrat anteriorment en el seu treball. És un moment d’una producció àmplia i variada, en diversos formats, en què les obres es treballen com a sèries en conjunts. De vegades, com en aquest cas, les diferents peces que formen l’obra s’acollen sobre una gran estructura de ferro forjat, i formen una mena d’esquelet imaginari. Martí Royo i Tàrraga (1949 –1997) Format a l’Escola-Taller d’Art de Tarragona i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, combinà els estudis d’escultura treballant al taller de l’escultor Joan Rebull. Fou un artista en contínua experimentació, a la recerca de noves tècniques i noves possibilitats materials. Li interessava treballar particularment la textura, superfícies rugoses amb un cert caràcter primitiu. Preocupat per les coses senzilles, cercava el més essencial en les seves obres tant formalment com conceptualment. Un dels seus objectius era crear obres per integrar-se a l’espai. Aquest era un dels seus objectius, crear escultures per ser col·locades a l’aire lliure. Una de les seves obres més importants fou una mena de drac que ubicà al Museu d’Instal·lacions Artístiques a l’Aire Lliure de Vespella de Gaià. Assumpta Rosés