Tapís de Tarragona

Joan Miró i Ferrà (1893-1983) - Josep Royo (1945) El 27 de setembre del 1968, Joan Miró va firmar un dibuix, un esbós preliminar en el qual indicava les diverses parts que van conformar el Tapís de Tarragona, realitzat per Josep Royo. Aquest dibuix fou un gest que demostrava la gratitud del mestre, davant de les adversitats que porta la vida, cap a un jove doctor, Dr. Rafel Orozco, que va atendre l’única filla de l’artista, Maria Dolors Miró, la nit de Cap d’Any del 1966, en ser envestida per un tren al pas de nivell de Mont-roig del Camp. Aquest terrible esdeveniment, i la generositat del doctor Orozco van comportar que el pagament per l’atenció mèdica no fos amb diners, sinó amb l’encàrrec d’una pintura per al nou centre mèdic del qual era director, l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona, actualment tancat. La resposta, després d’un mes, fou una pintura que era l’avantprojecte d’un projecte més ambiciós que obriria un nou angle de la carrera de Joan Miró: un gran tapís. Joan Miró el va batejar com el Tapís de Tarragona i va encarregar-lo al jove artista Josep Royo, que havia contribuït a la renovació de la Fàbrica de Catifes i Tapissos Aymat, de Sant Cugat del Vallès, que més tard esdevindria l’Escola Catalana de Tapisseria. Aquest projecte fou l’inici d’un camí compartit entre Joan Miró i Josep Royo, que els va portar a cercar nous espais per crear la seva obra conjuntament, fins a arribar a l’emblemàtica Farinera de Tarragona, que va veure aparèixer nombroses obres de gran importància de diversos artistes entre les seves parets. La Creu Roja encara té el Tapís de Tarragona i l’ha prestat a la Diputació de Tarragona per tal que pugui ser exposat al Museu d’Art Modern.