El Tribunal de l'Alhambra

El Pati de la Cambra Daurada és conegut també com a Pati de la Mesquita, potser per existir un oratori juxtaposat a la Cambra Daurada per la seva paret oest, i com a Pati dels Alcaides. Potser aquesta és la raó per la qual Mariano Fortuny va suposar que s'hi reunia el tribunal que jutjaria els que fossin acusades d'obre comès un delicte. El pintor, fascinat per l'exotisme de la cultura àrab que va conèixer de primera mà en els seus viatges al Marroc, va desenvolupar una sèrie de quadres segons el gust orientalista amb què van ser plasmades llegendes i costum narrades pels anomenats “viatgers romàntics”. El Tribunal de Justícia de l'Alhambra n'és una bona prova. Fortuny va haver de documentar-se molt bé per compondre l'escena com ho demostren els detalls que hi inclou. Els capitells coixins de les dues columnes del pòrtic, únics d'aquest estil existents a l'Alhambra, no deixen cap dubte sobre l'espai que es representa al llenç: el Pati de la Cambra Daurada, que el recrea incloent el balcó volat construït en època dels Reis Catòlics. -que ell no va poder veure perquè va ser eliminat el 1865-, portes de fusta a l'entrada de la Cambra Daurada, decoració ceràmica tant a la galeria porxada com al voltant de la font que hi ha al centre. En canvi, la forma en què la font està encastada al terra del pati correspon a la seva època ja que la que actualment es pot contemplar és del 1966. Quin és el color de l'aigua recollida a la font? El de la imaginació dels viatgers romàntics que van cantar arreu del món la fascinació per l'Alhambra. Així, mai millor que ara, el color de l'aigua és Alhambra.
Salvador Dalí va conèixer aquesta obra el 1962 a Nova York, quedant fascinat per ella, cosa que explica la seva pertinença al Museu Gala-Salvador Dalí.