Enric Pinet Pàmies (1912- 1974) Format al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona (1935-1938), el pintor desenvolupa una sòlida trajectòria que es mostrarà en moltes exposicions i certàmens al llarg de la seva vida. Tant en el tractament del paisatge com en el de la figura, ho podem apreciar en aquesta obra, el desdibuixament dels contorns és una constant en el seu treball. El tractament dels dos personatges que aquí representa esdevenen enigmàtics amb les evaporacions pictòriques que l’artista els atorga, que creen la sensació que no estem veient exclusivament l’aspecte físic d’aquest home i aquesta dona, sinó que ens aporta una força expressiva que reflecteix la seva ànima. 5a medalla Tapiró de pintura, Biennal d’Art 1948