Aureli Ruiz (1059) és un artista que, després del seu pas per l’Escola d’Art de Tarragona, va créixer artísticament amb esforç, dedicació i voluntat. L’obra d’aquest artista té tant de mètode com de sensibilitat, en un equilibri on el procediment defineix i dibuixa formes morfològiques, oníriques i ultraplàstiques. Des del suport, amiant, fins al resultat definitiu, el quadre es converteix en un objecte pla on es disposen l’acrílic i la cola, aplicats lentament per fer una nova superfície textura li pictòrica, que manté la riquesa del suport. Segons l’artista, “el treball sempre ha de transmetre; té un dispositiu que ni tan sols l’artista sap, i que, al cap d’un temps, s’encendrà. Quan estàs content amb una peça és perquè alguna cosa hi transcendeix”. 25è premi Tapiró de pintura, Biennal d’Art 1985