Sense títol

Manel Llauradó (1959) mostra, mitjançant la seva obra escultòrica, una preocupació per les qüestions de la forma i el volum; el seu llenguatge personal palesa clarament la suggestió per la torsió i l’elasticitat de la matèria. Habitualment treballa amb fusta i ferro. La qualitat del ferro que més li interessa és la seva capacitat elàstica. La recerca d’un llenguatge propi l’ha portat a una àmplia activitat cultural que també contempla vessants alternatives com el SIEP, Sàpigues i Entenguis Produccions, grup de creació col·lectiva. 24è premi Julio Antonio d’escultura, Biennal d’Art 1987