Albert Macaya (1961) En aquesta obra l’artista juga amb la corporeïtat tènue i fràgil i l’ombra lluminosa que l’obra mateixa genera; també planteja una nova visió dels espais buits i plens, una qüestió ben present en l’escultura actual. Un tema que defineix el treball d’Albert Macaya és la recerca de la identitat en el món contemporani. L’autor treballa extensament en la idea de la construcció del coneixement i de la identitat. Donant un cop d’ull a la seva trajectòria artística, podem afirmar que després d’una etapa en la qual es dedicà a la pintura, passà a treballar amb l’escultura com a terreny “que té més possibilitats per relacionar-se amb l’espai, de fer el pas cap a la instal·lació: fer passar el visitant a través de les peces, fer que s’hi senti involucrat”, segons ell mateix expressa. 30è premi Julio Antonio d’escultura, Biennal d’Art 2000