Marededéu de Santa Maria de Veciana

Per bé que la Marededéu de Veciana encara respon al model iconogràfic tradicional de les marededéus del segle XII, ens trobem davant d'una escultura que incorpora ja els nous aires de l'estil italobizantí introduït a Catalunya als inicis del segle XIII. Aquest nou estil d'arrels més humanistes s'observa en el fet que la Mare ja no té l'Infant situat al bell mig de la falda, sinó que s'ha desplaçat sobre el seu genoll iniciant una relació de caràcter més maternal envers el seu fill. Curiosament l'Infant està assegut a sobre del genoll dret, igual que en l'escultura de la Marededéu de Santa Fe de Segarra exposada a la mateixa sala, al seu davant, i contràriament al que és més habitual en les imatges romàniques catalanes d'aquesta època. La Verge està coronada i porta un mantell de color blau de tradició clàssica que li cobreix una de les espatlles. El fet que no presenti els trets estilístics característics i propis dels tallers de la Seu d'Urgell o de Vic, fa suposar que es podria tractar d'una escultura realitzada als tallers de Barcelona durant el segon quart del segle XIII.