Rafael Lozano Bartolozzi (1943-2009) No és acurat parlar de composició en la majoria de les seves obres, sinó més aviat d’associació (o dissociació) sintàctica basada en la juxtaposició de diversos elements en una concepció bidimensional de la tela, dividida en zones i formes delimitades. Bartolozzi treballa de forma lenta i curosa en cada obra, però això no li impedeix que el resultat tingui frescor i potència. Fill de pintors i nét del famós artista i escriptor Salvador Bartolozzi, estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès. Pertany a la generació dels seixanta, composta per artistes que reivindicaven la pintura figurativa i l’art pop, un moviment considerat fonamental a Espanya. També va treballar l’escultura, incloent-hi l’urbanisme i els monuments. A més, fou un pioner del happening a Catalunya i al llarg de la seva carrera va realitzar tot tipus d’experiments i pràctiques artístiques que, tot sovint,
n’incloïen d’individuals.