Aquest aiguamans va ser fet a Barcelona a finals del segle XVII o principis del s. XVIII. L’aiguamans es feia servir per conservar l’aigua freda o calenta, per rentar els plats o per rentar-se les mans abans i després dels àpats. Sempre anava acompanyat del rentamans i per això, se’l pot considerar un precursor del lavabo.
Els rentamans més antics són els de metall –coure o llautó- o els de terrissa envernissada. Aquesta peça és una obra única. Presenta la mateixa forma de balustre que els aiguamans de terrisseria, dues anses corbes a la part superior i motllures al centre del receptacle. La decoració vegetal apareix disposada en franges superposades, de les quals destaca la del coll, formada per grans tulipes i crisantems en negatiu. A la resta de l’objecte, els arbres i les branques d’inspiració oriental estan distribuïts asimètricament, emmarcant les arquitectures rurals i configurant el paisatge amb figures de caçadors i músics.