Cap de dona

El tors femení és una altra constant en l’obra del ceramista. De caire més marcadament escultòric, en destaquen els seus llarguíssims colls, els pits turgents i la falta d’expressivitat dels rostres, desproveïts d’emocions a simple vista. Semblen esfinxs impenetrables, immutables, una sensació que creix quan estan sense esmaltar, desproveïdes de color, amb el fang refractari xamotat com a única textura. Ramon Carreté i Móra (1938 – 1990) Es formà a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, de la qual fou professor de ceràmica del 1966 fins que morí, i a l’Escola Massana de Barcelona, on fou alumne de Josep Llorens Artigas i Francesc Albors. Gràcies a les beques de la Diputació i l’Institut Francès de Barcelona, amplià els estudis a Itàlia, el 1963, i l’any següent a París. El seu esperit viatger li permeté un gran coneixement de diversos països, així com un aprofundiment en els seus coneixements ceràmics treballant a tallers del Pakistan i del Japó. Les seves primeres obres són de torn i s’hi aprecia la influència del seu professor Llorenç Artigas; posteriorment, el seu procés creador evolucionà vers la deformació de les línies pures fins a arribar a les formes escultòriques. Carreté compaginà sempre la seva obra ceràmica amb la pintura i el dibuix, que mostren temàtiques paral·leles. M. Dolors Giral