El món de la mort a les Terres de l'Ebre

Al VI mil•leni aC al curs inferior de l’Ebre, a més dels primers poblats, es documenten diferents tipologies de sepultures a l’aire lliure. La ràpida aparició i desenvolupament de les pràctiques funeràries en les primeres comunitats pageses a l’Ebre i la complexitat del ritual indica que no sols reforçaven la integració del grup sinó que foren un vincle de pertinença a la terra.

Els contactes entre els diferents pobles europeus afavoreix l’adopció d’un nou ritual funerari que reflecteix un canvi ideològic en la societat. Consistia en la incineració del cadàver, la deposició dels ossos i les cendres en un contenidor ceràmic, la urna, que es soterrava en una petita cavitat acompanyat de l’aixovar, compost per objectes d’ornament, objectes d’ús personal i de la panòplia guerrera.

S’inhumà el cos en cementiris a la vora de les vies de comunicació. S’estableix un ritual per perpetuar la memòria del mort, per mitjà de libacions, banquets i ofrenes, Entre les ofrenes més populars en destaquen dues: la col•locació d’una moneda a la boca del mort per poder pagar el viatge al més enllà i creuar el riu Aqueront, i la deposició d’una llàntia.

El judaisme, el cristianisme i l’islam són tres religions monoteistes, de tradició profètica, amb una base de revelació divina, una orientació ètica i amb un concepte lineal de la història que s’inicia amb la creació i acaba amb la resurrecció dels morts i el judici final.