Els sons de Corea

Pantalla tàctil de l'exposició, Sara Guasteví, 2017, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona

Aquesta exposició proposa un apropament als sons de Corea, posant especial atenció a les pràctiques musicals dins un marc social, oferint la possibilitat no només d'observar els instruments, sinó també de manipular-ne alguns i aprendre a tocar-los als tallers desenvolupats durant l'exposició.

Organitzada pel Museu de la Música de Barcelona i el Centro Nacional para la Música Tradicional (National Gugak Center) de Seúl, amb el suport de Korea Foundation i la col·laboració de Fundación La Fontana i SAE Institute Barcelona.

Presentación, 2017, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona

Els materials s'han organitzat al voltant de les pràctiques musicals. Si bé aquestes tenen diverses finalitats dins un mateix entramat social, han estat presentades en tres àmbits que responen a la finalitat principal d'aquestes. Cada categoria s'ha identificat amb un color segons un patró.

- En vermell les pràctiques musicals i els seus objectes sonors, els quals tenen com a finalitat principal el ritual (sigui aquest religiós o no).

- En blau trobem els instruments i pràctiques musicals relacionades principalment amb el propi gaudi estètic de la música.

- En groc s'identifiquen els objectes sonors i les pràctiques musicals centrades en la interacció social.

Ritual, Sara Guasteví, 2017, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona

RITUAL

Aquest àmbit agrupa les pràctiques en les que la finalitat principal es relaciona amb situacions rituals, siguin aquestes religioses o no.

Jeryeak, National Gugak Center, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Jeryeak
Jeryeak 제례악. Pràctica que inclou la música del ritu a Confuci, Munmyo jeryeak 문묘제례아악, d'origen xinès (aak아악), i la del ritu als ancestres reials, Jongmyo jereak 종묘제례향악, que inclou dues suites d'origen coreà (hyangak향악). A banda del cant i la dansa, el conjunt instrumental inclou ajaeng, bak, bu, chuk, daegeum, dangpiri, eo, haegeum, hun, janggu, jeok, jeolgo, ji, pyeongyeong, pyeonjong, so, taepyeongso i yak.
Bulgyu eumak, National Intangible Heritage Center, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Bulgyo eumak
Els rituals budistes inclouen música en diverses situacions. Els cants tenen un lloc central, tant la simple i repetitiva relació dels sutres, yembul, com especialment els complexes melismàtics cants, beompae, de gran solemnitat i interpretats per monjos especialistes. Ambdós s'acompanyen del moktak o campanes de mà jong. En determinades celebracions els monjos interpreten una sèrie de danses rituals, jakbeop.
Seungmu, National Gugak Center, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Seungmu
Literalment "dansa de monjos", aquesta dansa busita secularitzada es caracteritza per les figures creades per les mànigues de la túnica "jangsam". Considerada una de les danses més belles d'aquesta cultura, està catalogada com patrimoni immaterial de Corea.
Shaman, Simon Mills, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Shaman
Un conjunt de seseummu, mudangs hereditàries, duent a terme un ritual a gran escala (gut)
Daechwita, National Gugak Center, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Daechwita
Daechwita 대취타. Pràctica musical sorgida a finals de la dinastia Joseon (1392-1897) per a acompanyar processions reials. Literalment significa "gran bufar i colpir" i es produeix amb instruments de vent: nabal, nagak, taepyeongso; i de percussió: jabara, jing, yonggo i ulla, en desús avui dia. L'Exèrcit de la República de Corea empra aquesta pràctica actualment per al canvi de guàrdia als palaus Gyeongbok i Deoksu de Seül.

Aquesta "dansa de la flor de lotus" era interpretada juntament amb hakmu, "dansa de la grua", en banquets de cort per dues ballarines nenes que sorgien de flors de lotus.

Estètica, Sara Guasteví, 2017, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona

ESTÈTIC

Aquest àmbit agrupa les pràctiques la finalitat de les quals es relaciona amb el gaudi estètic de la música i els seus codis.

Gungjung eumak, National Gugak Center, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Gungjung eumak
Gungjung eumak궁중음악. Peces instrumentals d'acompanyament a la dansa i el cant, que avui dia no s'interpreta, per a banquets i celebracions de la cort. Es distingeixen que procedeixen de la Xina, dangak당악, de les originades a Corea hyangak향악. De gran solemnitat i format, els instruments emprats inclouen ajaeng, bak, daegeum, piri, haegeum, janggu, jwago, pyeongyeong, pyeonjong i sogeum, entre d'altres.
Pungnyu eumak, National Gugak Center, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Pungnyu eumak
Pungnyu eumak 풍류음악. Literalment "vent i rierol", és el nom que va rebre la música instrumental originada en els salons de la cort, però que va ser assumida també per les classes benestants aristocràtiques. Amb un estil refinat i elaborat, inclou tant peces instrumentals com altres de cantades per solistes masculins o femenins basades en poesies de gran valor literari. Entre les instrumentals, destaca la suite Yeongsanhoesang 영산회상, mentre que les vocals conformen tres grups: gagok 가곡 és la forma mes elaborada i amb acompanyament orquestral, sijo 시조 és d'estil més senzill, i gasa 가사 serveix per cantar narracions llargues.
Sanjo, Horacio Curti, 2017, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Sanjo
Sanjo 산조. Pràctica musical per a instrument melòdic solista acompanyat de janggu. Originalment creat per al gayageum, avui es practica també en instruments com ajaeng, daegeum, danso, geomungo, haegeum o piri. Tot i que sanjo significa literalment "melodies soltes", la seva estructura consisteix en una progressió ininterrompuda de melodies sobre una cadena de patrons rítmics organitzats de major a menor complexitat mètrica i de menor a major tempo. Una peça sencera pot estendre's fins a una hora.
Pansori, Horacio Curti, 2017, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Pansori
Pansori 판소리. Narracions d'històries èpiques cantades (sori) per un o una cantant solista.Van sorgir al segle XVIII a llocs de reunió populars pan). El o la solista transmet la història a través de cant (sori), narració parlada i gesticulació, amb l'ajut d'un mocador o un ventall. L'acompanya un intèrpret de soribuk que marca els patrons rítmics de les cançons i interactua, com també ho fa el públic, amb expressions d'aprovació i ànim com eolssigu! (얼씨구!) S’utilitzen una enorme varietat de tècniques vocals per aconseguir un ampli ventall tímbric i la veu enrogallada i aspra n'és característica. Actualment es conserven cinc de les dotze peces originals del repertori tradicional.
Samulnori, Sara Guasteví, 2017, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Samulnori
Samulnori 사물놀이. L'any 1978, quatre músics de companyies folklòriques liderats per Kim Deoksu van portar a un escenari de Seül els ritmes rurals del nongak/pungmul. El conjunt es va anomenar Samulnori, "interpretació de quatre objectes", car empraven els quatre instruments bàsics del pungmulnori: buk, janggu, jing, kkwaenggwari, i a diferència del seu origen dansat, van interpretar asseguts al terra. Aquest format innovador va obtenir una gran acceptació, especialment entre el jovent urbà, i es van anar formant nous grups tant a diversos indrets de Corea com a nivell internacional, tots ells mantenint el nom de samulnori, que va esdevenir un gènere propi. Les cinc peces canòniques de samulnori, creades pel grup original, recullen amb gran virtuosisme els ritmes de diferents regions de Corea.
Interacció, Sara Guasteví, 2017, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona

INTERACCIÓ

L’àmbit agrupa les pràctiques en què la finalitat principal es relaciona amb la interacció entre tots els que hi participen.

Pungmulnori, Sara Guasteví, 2017, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Pungmulnori
Pungmulnori 풍물놀이. També anomenat nongak 농악, "música de camperols", és el conjunt de pràctiques musicals que acompanyaven les feines del camp, el ritual i l'entreteniment. Essencialment rítmic, els seus principals components són percussió i dansa, tot i que també pot incloure elements de teatre i cant. Originàriament, els mateixos camperols, abillats amb vestits colorits i barrets vistosos, interpretaven buk, janggu, jing, kkwaenggwari i sogo alhora que dansaven, acompanyats de taepyongso. Actualment, la pràctica de caràcter més recreatiu, pangut 판굿, ha tingut un desenvolupament en àmbits urbans amb intèrprets semi-professionals.
Minyo, Sara Guasteví, 2017, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona
Minyo
Minyo 민요. Pràctica de cançons folklòriques que explora temàtiques que recreen la forma de viure dels seus practicants. Tenen una connexió directa amb les emocions, com el sentiment de nostàlgia i resignació del han, del qual Arirang, la cançó més popular de Corea, n'és un bon reflex. Es consideren cinc grans variants estil·lístiques de minyo segons la seva regió d'origen: Gyeonggi, Namdo, Seodo, Dongbu i Jeju. Cada estil es defineix per escales i modes determinats, així com una emissió vocal característica, en la qual el vibrato té un important paper expressiu. Entre els instruments més utilitzats podem trobar: janggu, sogo, hyangpiri , daegeum i gayageum.
Instruments coreans donats al Museu de la música de Barcelona, Esther Fernández, 2019, De la col·lecció de: Museu de la Música de Barcelona

Instruments coreans donats al Museu de la Música de Barcelona.

Museu de la Musica de Barcelona
Crèdits: història

Exposició virtual:
Sara Guasteví

Textos:
Rafael Caro Repetto
Horacio Curti

Vídeos:
Ariadna Pujol

Agraïments:
National Gugak Center
Simon Mills
Korea Foundation

Crèdits: tot el contingut multimèdia
Pot ser que la història destacada hagi estat elaborada per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Inici
Explora
A prop
Perfil