600 aC - 300 aC

L’armament ibèric a les necropolis de l'Ebre

Museu de les Terres de l'Ebre

L’equip guerrer i l’armament que s’ha localitzat a les necròpolis de l’Ebre indica que els pobles ibers del llevant peninsular, a més de ser una societat jerarquitzada i militaritzada, combatien en formacions de tipus clàssic similars a la dels altres pobles mediterranis.

Les necròpolis de l'Ebre
Les necròpolis d’incineració de l’Ebre mostren, en el seu ritual funerari, la creixent jerarquització de la societat ibèrica. Els ilercavons, tribu ibèrica de l’Ebre, en els aixovars funeraris hi ficaven armament evidenciant la importància dels conflictes pel poder i de la confrontació territorial existent a l’època.
L’equip guerrer
L’equip bàsic d’armes o panòplia es compost, des d’un punt de vista funcional, per armes d’atac i elements de protecció. Aquest equip evoluciona amb el temps per la millora que representa l’expansió de la metal•lúrgia del ferro i pels canvis en les formes de combat. Tanmateix no es pot parlar d’un armament ibèric totalment uniforme, ni cronològicament ni geogràficament, atesa la varietat de pobles ibèrics al llarg del litoral mediterrani.
Evolució de l'equip guerrer
Els aixovars funeraris de les terres de l’Ebre indiquen: Segles V-IV aC: equip de tipus heroic- armament pesant (enfrontaments cos a cos entre grans guerrers); evolució IV-III aC: simplificació de l’armament defensiu (tàctiques de combat més pròximes al de les falanges); fi del segle III aC: armament estandarditzat i lleuger (lluita amb tàctiques d’infanteria pesant).
L'armament ofensiu
L’equipament bàsic de l’armament d’àtac estava format per llances i javelines de diferent mida, els soliferreum i l’espasa. A més, portaven ganivets amb una funció polivalent.

Javelina feta de ferro, podía amidar més de 2 metres. Fou localitzada en una tomba de la necrópolis de Mianes (Santa Bàrbara), fou doblegada ritualment com a part de l'aixovar.

Espasa curta de tipus La Tené.

Espasa d'antenes. Aquest tipus d'espasa fou adoptada i modificada pels romans i dona lloc al famós gladius hispanensis.

La falcata fou lloada pels romans per la seva capacitat de tall i la seva flexibilitat, característca principal de la seva manufactura.

El mànec, que esta damasquinat amb plata, té forma de cap de cavall.

Puntes de llança de tamany i forma diversa s'insertaven a un pal de fusta.

Punta de bronze. És un dels pocs exemplars localitzats en poblat. Localitzada a l'interior de la torre de la muralla.

El ganivet era part de l'equip amb una funcionalitat diversa.

L'armament defensiu
L’equip basic dels elements de protecció estava format pel casc, l’escut, els pectorals o cuirasses i les gamberes, per protegir les cames.

Part metàl·lica central d'una caetra o escut circular de fusta i cuir.

Fragment metàl·lic central d'una cuirassa que protegia el cos del guerrer. Se completava amb elements de cuir. Ens ha arribat molt deteriorat degut al procés de cremació.

Museu de les Terres de l'Ebre
Crèdits: història

Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre
Texts y realització: M.Villalbí

Museu de les Terres de l'Ebre

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil