Granados. De París a Goya

Museu de la Música de Barcelona

Recorregut musical, literari i pictòric

Presentació
Des dels anys d'estudi a París fins a les últimes composicions inspirades en Goya, la vida i l'obra d'Enric Granados (1867-1916) va ser un recorregut literari i pictòric. La seva música era un perfum poètic, una olor plàstica, plena d'imatges sorprenents i de descripcions líriques. L'exposició, produïda pel Museu de a Música i el Museu de Lleida celebra l'artista, el músic que llegia, el pianista que pintava, en el cent cinquantè aniversari del seu naixement.
París
Entre el setembre de 1887 i el juliol de 1889, Granados va residir a París. Per primera vegada va trobar el context ideal per estudiar, viure la ciutat, visitar-ne els museus. Va ser un testimoni privilegiat de la Belle Époque i dels espais emblemàtics d'una capital cultural que redefinia el seu perfil sota l'ombra de la Torre Eiffel, construïda entre el gener de 1887 i el març de 1889. Allí va descobrir els tallers dels artistes, els bulevards i també la música espanyola. Perquè Espanya era un exotisme de moda. A París, Granados es va inventar com artista modern. I es va deixar bigoti.

Quan Granados va arribar a París, la Torre Eiffel encara s'estava construint. Emblema de la modernitat i del progrés industrial, fou una fita de l'enginyeria que canvià per sempre el perfil de la Ciutat de la Llum.

La nuit d'octobre

Granados i Ricard Viñes van compartir pis a l'Hôtel de Cologne et d'Espagne, situat a la Rue Trévise de París. També van compartir professor de piano, el llavors cèlebre Charles Wifred de Bériot.

En aquest àlbum de 1888 Granados va plasmar pensaments, idees musicals, textos i dibuixos durant la seva estada a París.

A l'àlbum de 1889 va dissenyar amb molt de detall una futura casa taller.

Félicia Ruys és un personatge de la novel·la d'Alphonse Daudet "Le Nabab". En aquesta carta li diu a la seva dona Amparo "mi Felicia Ruys" i compara el seu estat d'ànim amb l'ambient de la novel·la.

Teatre
Al tombant de segle, la modernitat es trobava al teatre. Pintors, escriptors i músics volien reformar la societat a cop d'escenari. Pretenien desbancar els productes lírics més populars, que consideraven vulgars i tòxics. També tenien l'esperança de trobar una manera digna de guanyar-se la vida. Fills de Wagner, el seu desig d'època era obrir el país a Europa. Les empreses no van acabar de funcionar i els inversors van desanimar-se. Però malgrat tot, les il·lusions escèniques de les dècades de 1890 i 1900 van ser un far cultural que va agrupar els creadors en un somni d'obra d'art total.

Follet és una de les nombroses col·laboracions de Granados amb el poeta Apel·les Mestres. Junts van crear obres líriques com Picarol, Petrarca o Gaziel.

Follet

A Gaziel, òpera modernista en un acte, Apel·les Mestres revisa el mite de Faust amb una escenografia lúgubre i fosca.

Oleguer Junyent i Maurici Vilomara pintant una escenografia al taller que es trobava a les golfes del Gran Teatre del Liceu.

Dante
Una de les obres més importants de Granados és el poema simfònic que va dedicar a Dante i la Divina Comedia a partir dels versos originals i una pintura de Rossetti. La composició, inicialment pensada com una simfonia en quatre parts, era una demostració modernista de la voluntat d'unificar les arts en un tot: poema, pintura i música. L'orquestra de Dante retratava les ombres de l'infern de la mateixa manera que les imatges posaven un rostre als condemnats i els versos representaven el seu lament. Així l'Humanisme va arribar al segle XX, com una peça de concert gairebé cinematogràfica.
Dante e Virgilio
Liliana
Apel·les Mestres va ser un dels amics de Granados i l'escriptor amb qui més va treballar. L'univers iconogràfic del poeta va acompanyar sovint la imaginació lírica del compositor. Els dos defensaven els lligams íntims entre poesia i dibuix, pintura i música, art i creació, a partir d'una apologia de la natura. Liliana és el llibre objecte que va culminar aquesta estètica preciosista. Publicat luxosament el 1907, Granados va voler convertir el poema en un drama líric, estrenat el 9 de juliol de 1911 al Palau de les Belles Arts de Barcelona, en el marc d'una Exposició d'Art.

El 1907 Apel·les Mestres va regalar a Granados un exemplar dedicat de l'edició de Liliana. És un bell llibre-objecte, il·lustrat amb gravats del propi autor.

Tartana
Per trobar un entorn tranquil, Gustav Mahler es va fer construir un cabana a Steinbach, on va treballar en la segona i tercera simfonies. Dotze anys després va repetir l'exercici a Dobbiaco. Igualment, Edvard Grieg va aixecar una cabana amb vistes al mar per a compondre a Troldhaugen. L'estiu de 1915, també Granados es va fer construir una cabana enmig d'un paisatge. L'anomenava «la tartana» o «la tartanita». Allí va escriure part de l'òpera Goyescas. El taller del compositor havia passat a ser una arquitectura de jardí, una finestra oberta a l'olor fresca i evocadora de les fruites i les flors.

María del Carmen, amb llibret de Josep Feliu i Codina, fou el primer èxit operístic de Granados.

Los majos enamorados

A la tartana Granados buscava inspiració i tranquil·litat, en un entorn llavors idíl·lic i campestre.

En aquestes memòries manuscrites, Granados evoca l'olor dels tarongers i llimoners de la seva infantesa a Santa Cruz de Tenerife. El record d'aquell paradís perdut l'acompanyaria sempre.

Gest
Granados va ser sempre un músic atent als avenços tecnològics. La seva inquietud pel progrés era deguda a la consciència del valor de la projecció pública d'un mateix. A París va aprendre la importància de tenir un bon retrat fotogràfic per regalar a programadors i a mecenes. El neguit per editar les partitures perseguia el mateix objectiu d'anunciar-se, de propagar-se. Igualment ho feien els rotllos de pianola i els discs de gramòfon que va enregistrar. Lluny de la imatge de músic romàntic i regional, Granados va ser un ciutadà cosmopolita que parlava francès i creuava Barcelona en moto.
Rêverie

Arrel de l'èxit de Goyescas i de la fama creixent de Granados, la companyia Aeolian el convidà a enregistrar diversos rotlles de pianola als seus estudis de Nova York.

El pelele
Goya
Goya va ser l'últim pintor de Granados. El va descobrir el 1894, al Museu del Prado. Però no va ser fins l'estiu de 1909 que l’univers goyesc va passar a ser el seu tema predilecte. La mort d'Albéniz i la Setmana Tràgica van impactar-lo profundament. Aleshores el compositor es va refugiar en el pintor, en els cartons amables i els tapissos lluminosos, en la crítica clara i obscura dels gravats. Primer va ser Goyescas, una obra magistral per a piano; després una òpera en tres actes, el seu gest final. I des de llavors, Goya va trobar les melodies de la seva paleta, el company perfecte per a la història de la cultura.

Carmen Tórtola Valencia captivà a tota Europa amb el seu ball exòtic i sensual a principis del segle XX, i va personificar a la perfecció l'ideal de "La Maja". Granados li dedicà la seva "Danza gitana" el 1915.

El 28 de gener de 1916 s'estrenava l'òpera Goyescas al Metropolitan Opera House de Nova York. Fou el darrer gran èxit de Granados.

Museu de la Música de Barcelona
Crèdits: història

Comissariat
Joaquim Rabaseda

Producció
Museu de la Música de Barcelona
Museu de Lleida

Amb el suport de
Generalitat de Catalunya
Ajuntament de Lleida
Institut d'Estudis Ilerdencs - Diputació de Lleida
Acción Cultural Española

Coordinació
Carmen Berlabé (Museu de Lleida)
Imma Cuscó (Museu de la Música de Barcelona)

Versió virtual
Marisa Ruiz
Sara Guasteví

Agraïments
Google España
Irene Vicente
Centre Robert Gerhard

Web
Museu de la Música de Barcelona

Crèdits: tots els suports
Pot ser que l'article destacat hagi estat elaborat per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Tradueix amb Google
Inici
Exploreu
A prop
Perfil