Museu de Maricel

El Museu de Maricel mostra un itinerari artístic complet des del segle X al realisme i figuració de la primera meitat del segle XX a través de les col·leccions d'art del Dr. Jesús Pérez-Rosales i de la Vila de Sitges, amb obres de gran qualitat. La presentació museogràfica integra els diversos llenguatges, tècniques i suports artístics amb la finalitat d’assolir la màxima coherència en la seqüència cronològica de l’evolució de les arts.

S’hi han incorporat obres de la col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales que mai no havien estat exposades en públic, adquisicions efectuades pel Consorci del Patrimoni de Sitges del 2012 ençà (Ramon Casas, Miquel Utrillo, Arcadi Mas i Fondevila, Artur Carbonell i Agustí Ferrer Pino) i donacions dels familiars dels artistes (Pere Jou i Alfred Sisquella). El fons propis han estat complementats amb diverses obres procedents de préstecs i dipòsits provinents del fons d’art de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i el Museu de Montserrat amb obres primordialment d’artistes del Modernisme i el Noucentisme vinculats a Sitges, com Ramon Casas, Joaquim Sunyer, Lola Anglada, Pere Jou i Alfred Sisquella, entre d’altres. Destaca també la incorporació d’una valuosa mostra de mobiliari de l’antiga casa pairal de Can Falç, actualment en procés de restauració.

La visita al Museu de Maricel s’inicia a la planta segona de l’edifici amb les escultures i retaules pertanyents als períodes Romànic i Gòtic (obres de Pere Serra, Mestre d’All, Mestre de Maluenda, Mestre d’Armisèn, Mestre de Belmonte, Mestre de Son, Joan d’Angers, el Mestre de Viella, la Marededéu de Sant Miquel del Fai, el Mestre de Los Balbases, Joan D’Angers, Tomàs Giner i Pedro Berruguete, entre altres), complementades amb mobiliari i obres de ceràmica. El Renaixement i el Barroc hi són representats amb les col·leccions de ceràmica i mobiliari, així com amb obres del gènere de les natures mortes. A la primera planta, a l’antiga habitació de Charles Deering s’hi exposen una exquisida selecció de pintura (Arellano) i mobiliari dels segles XVII i XIX.

Segueixen les obres pertanyents al Neoclassicisme (Vicente López) i al Romanticisme (Esquivel, Joaquim Espalter, Marià Fortuny, Federico de Madrazo); al Realisme (Felip Masó, Rafael Monleón, Arcadi Mas i Fondevila i el jove Santiago Rusiñol), la sala dedicada a l’Escola Luminista (Joan Roig i Soler, Arcadi Mas i Fondevila, Antoni Almirall, Joaquim de Miró i Argenter, Joan Batlle i Amell, Joan Soler i Casanovas i Càndid Duran); el Modernisme (Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Josep Llimona, Miquel Utrillo), amb la sala dedicada al Modernisme a Sitges amb les pintures que van decorar la Cerveseria del Cau Ferrat (Santiago Rusiñol, Arcadi Mas i Fondevila, Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Càndid Duran) i el Noucentisme (Joaquim Sunyer, Pere Jou, Lola Anglada, Enric Casanovas, Ismael Smith, Xavier Nogués, Josep M. Gol, Josep Clarà, Pau Gargallo, Jaume Otero, Josep Granyer i Apel·les Fenosa, entre altres).

La planta baixa del Museu de Maricel abasta quatre àmbits clarament diferenciats. A l’antiga capella gòtica de l’Hospital de Sant Joan i l’estança contígua hi figura una mostra que prefigura el contingut de la col·lecció del museu, com un parell de capitells del S. X, la Maiestas Domini (s. XIII) i els retaules de Sant Salvador d’Alzina de Ribelles (Jaume Cabrera, c. 1400) i de la Mare de Déu (s. XIV) i obres de Pedro Orrente, Antoni Almirall, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pere Jou. Juntament amb la capella, el mirador constitueix la sala més espectacular amb vistes sobre la mar i tres grans escultures d’estil noucentista (Joan Rebull). La sala capella romànica dedicada a Sant Bartomeu (s. XIV) evoca la figura del Dr. Jesús Pérez-Rosales.

El llarg espai que va del mirador a la Sala Sert està dedicat als realismes i la figuració dels anys d’entreguerres i la postguerra, amb escultures de Jou, Rebull, Casanovas i pintures dels germans Villà, Mercader, Ferrer Pino, Artur Carbonell, Sisquella i Pere Pruna. S’hi ha instal·lat també la gran escultura del Greco, obra original Josep Reynés (1898), que va ser substituïda per una còpia l’any 1970 a causa del seu deteriorament, ara definitivament museïtzada.

La Sala Sert clou la visita al Museu de Maricel, amb les grans pintures murals, al·legoria de la Gran Guerra i pintades entre 1915 i 1916 amb l’esperança en el triomf dels aliats.