Frontal d'altar de Santa Maria del Coll
Descobrim tots els secrets d'aquest frontal d'altar procedent del monestir de la Mare de Déu del Coll, Osor (Selva)
A partir de la segona meitat del segle XII es va popularitzar molt a tot Catalunya el culte a la Mare de Déu gràcies en gran part a la devoció mariana impulsada pels monjos del Cister. Amb aquesta història descobrirem amb més profunditat un frontal dedicat a la vida de la Mare de Déu i a l'infant Jesús.
Altar frontal from La Mare de Déu in El Coll (1175/1200) by Vic workshopsMev, Museu d'Art Medieval
La figura principal: La Mare de Déu amb el Nen
Maria va vestida amb una túnica vermella i un mantell blau estrellat. Jesús seu al genoll esquerre de Maria, la qual l'assenyala amb la mà dreta, el polze i l'índex sostenint un lliri: aquesta actitud és un eco del tipus bizantí de la Verge Hodegetria, "la que mostra el camí".
La corona i la màndorla, objectes d'imitació d'orfebreria
Aquest frontal imita els frontals d'orfebreria que es documenten sobretot al segle XI. Ho aconsegueix amb relleus de guix emmotllat recoberts de full d'estany envernissat. Les àrees ovalades pintades de colors evoquen afegits de pedreria.
Un tron bestial amb orígens a l'Antiguitat!
En moltes obres romàniques es representa Maria asseguda en un tron. Aquí, el tron és un tamboret plegable en forma de X, amb els extrems superiors en forma de caps d'animals i els inferiors en forma de potes. Aquest seient procedeix de la cadira curul dels magistrats romans.
L'arquitectura de l'Anunciació
A la part superior esquerra, dos arcs de mig punt sostinguts per columnes emmarquen l'arcàngel Gabriel assenyalant Maria. L'actitud de Maria, amb les mans obertes, és de sorpresa i d'acceptació. Al damunt, teulades i merlets reforcen l'aspecte arquitectònic.
La fusió de diferents episodis bíblics en la representació
Contineu amb la part inferior esquerra: nou mesos després de l'anunci de l'àngel, Jesús neix a l'establia de Betlem, acompanyat del bou, la mula i Maria, encara ajaguda al llit. Al mateix temps, l'arcàngel Gabriel adverteix un Josep meditatiu que fugi cap a Egipte.
Una escena amb significat sagramental
La narració continua amb l'escena de la Presentació al Temple, a la part inferior dreta: a l'esquerra hi ha Josep amb un bastó que assenyala endavant, al mig Maria ofereix el Nen damunt l'altar, i a la dreta el rep el vell Simeó, amb el nom pintat en blanc.
La representació del cel
Ja prescindint dels motius arquitectònics, l'escena final representa la Dormició a baix, amb els apòstols que amortallen Maria, i just al damunt l'Ascensió, amb dos àngels que eleven la Verge. Les ones verdoses sobre el cap de Maria i els estels vermells representen el cel.
La decoració de la vora
Els marcs dels frontals, així com alguns dels seus elements separadors, solen decorar-se amb motius prou paral·lels a altres disciplines artístiques del romànic, com ara la pintura mural o l'escultura. Les ziga-zagues, per exemple, es troben a la portalada de Ripoll.
