Menorca Talaiòtica, Espanya

Fa només 4.500 anys que els humans es van assentar per primer cop a Menorca. Els sepulcres megalítics són el llegat més visible dels primers pobladors, encara que, com a agricultors que eren, és possible que ja comencessin a transformar el paisatge de l’illa fins i tot abans d’aixecar aquestes primeres construccions.

Cap al 1600 a. n. e, el nombre d’habitants de l’illa havia augmentat considerablement i van començar a aparèixer les primeres construccions ciclòpies, aixecades amb grans blocs irregulars. Aquestes cases allargades, conegudes com a navetes, es troben agrupades en petits assentaments.

Les navetes funeràries tenen una forma externa semblant als habitatges, però són molt més monumentals. A cadascuna s’hi dipositaven els difunts pertanyents a un petit grup de persones. Aquests edificis només es troben a Menorca.

Les coves subterrànies també es feien servir com a espais d’enterrament col·lectiu. En alguns casos, l’entrada a la tomba se segellava amb un mur ciclopi, deixant només una petita obertura. Algunes d’aquestes coves estan situades en parets de barrancs escarpats i són de difícil accés.

A l’interior de les coves funeràries se celebraven complexos rituals. Un d’ells consistia a tenyir els cabells del difunt amb un pigment vermell. Després es tallava un floc de cabells, es col·locava dins un tub de fusta o cuir amb una tapa decorada i es deixava al costat del cadàver.

La societat talaiòtica va patir importants canvis al voltant del
500 a. n. e. a causa d’un major contacte amb la cultura cartaginesa.
Els talaiots van continuar presidint els  assentaments, però també es van començar a construir noves estructures, com ara les cases amb pati central.

Igual que les seves construccions, els objectes que produïen les comunitats talaiòtiques de Menorca també són únics. Tot i que el torn de ceramista ja es feia servir a les regions veïnes, els habitants de l’illa van continuar produint ceràmica manualment fins a l’època romana.

Els recintes de taula, exclusius de Menorca, són els llocs religiosos d’aquest període. El seu element central característic en forma de T es formava amb dues grans pedres i, en alguns casos, arriba als cinc metres d’alçada. El seu simbolisme és encara avui objecte de discussió.

Els recintes de taula se situen generalment a prop dels talaiots, construïts durant la fase anterior, probablement en un intent de trobar una connexió amb els avantpassats. Actualment, els assentaments estan integrats al paisatge agrícola de l’illa.

El món funerari de les fases finals de la cultura talaiòtica de Menorca també és molt peculiar. Els illencs van excavar coves artificials a les parets rocoses de barrancs i penya-segats costaners, on van crear necròpolis que contenien, en alguns casos, prop de 100 tombes col·lectives.

Algunes coves sepulcrals són de grans dimensions, amb pilars excavats a la roca. Tot i els múltiples canvis socials patits per les comunitats menorquines, els enterraments van continuar sent col·lectius, tal com ho havien estat durant els primers períodes de la prehistòria de l’illa.