La matança dels Abencerraigs

Tant la vida a l'Alhambra i el Generalife com el seu paisatge han estat objecte de creacions artístiques des de la seva construcció. Així ho demostren les innombrables composicions literàries, musicals, escultòriques i pictòriques de tots els temps. Si ens centrem en aquestes últimes, es considera que va ser la dècada dels 70 del segle XIX, quan l'orientalisme estava de moda a la societat burgesa capitalista europea, van trobar una font d'inspiració per a les seves creacions a l'últim regne musulmà a la península ibèrica.

Marià Fortuny va quedar fascinat per la llum, l'aigua i l'arquitectura desenvolupada pels nassarites a l'Alhambra i el Generalife. Contagiat per la visió idíl·lica i l'exotisme de la cultura nassarita, es va fer ressò de les llegendes que al seu voltant corrien de boca a boca. Una d'elles era la dels Abencerraigs, l'episodi final dels quals va plasmar a la seva obra. La matança dels Abencerraigs.

Sent Muḥammad VIII menor d'edat i anomenat “el Petit”, va ser nomenat soldà del Regne de Granada. Per evitar que per la seva curta edat fos derrocat, els seus partidaris van empresonar a Salobreña a qui després, el 1419, seria soldà amb el nom de Muḥammad IX després de ser alliberat pels Abencerraigs, una família procedent del nord d'Àfrica, que van ocupar els llocs de poder més rellevants.

El 1427 es va produir una sublevació pels alts impostos que el poble pagava per tributar a Castella i torna a entronitzar Muḥammad VIII.

El 1429 torna a l'escena Muḥammad IX ajudat per Joan II de Castella. Desembarcà a Vera procedent de Tunis, on s'havia refugiat, i un any després, 1430, ajudat novament pels Abencerraigs, entra a l'Alhambra i enderroca Muḥammad VIII a qui mana empresonar on ja va ser ell, a Salobreña. Aquest, el seu segon regnat, va durar només un any ja que Joan II de Castella va decidir el 1431 enderrocar el soldà del Regne de Granada.

Els èxits militars del rei castellà van fer que els legitimistes nassarins pensessin en que tornés Muḥammad VIII per enderrocar Muḥammad IX i reprendre el poder. Aquest últim, ajudat pels Abencerraigs, va manar assassinar Muḥammad VIII a la presó de Salobreña. Els legitimistes van nomenar soldà a Yūsuf IV, qui va oferir vassallatge a Joan II. Van haver de passar diversos anys d'escaramusses i batalles perdudes per les tropes nassarites (la més important va ser la de la Higueruela) comandades per Muḥammad X, nebot de Muḥammad IX, perquè, finalment, Yūsuf IV, ajudat pels castellans, entrés a la Alhambra com a soldà. Muḥammad IX es va retirar amb el seu tresor a Almeria i després a Màlaga. Va durar només un any com a soldà.

En 1432 Muḥammad IX, ajudat pel seu nebot Muḥammad X, anomenat “el Coix”, destrona a Yūsuf IV. Té lloc el seu tercer mandat com a soldà del Regne de Granada.

Muḥammad X, “el Coix”, deposa el seu oncle del tron el 1445. En no comptar amb el suport dels Abencerraigs, perd el poder en tot just un any del seu nomenament com a soldà.

Li va succeir Iūsuf V. Va ser recolzat pels Abencerraigs i, sobretot, per Álvaro de Luna, home fort de Castella. Va romandre al tron un any ja que, per la seva ineptitud i el despotisme dels Abencerraigs, es va produir la revolta del poble granadí.

Va tornar al poder Muḥammad X en el seu segon regnat (1446-1447), però el seu oncle Muḥammad IX va tornar a destronar-lo, accedint al soldanat per quarta vegada romanent-hi fins a 1453, sent deposat per Muḥammad XI, “el Chiquito”.

La llegenda explica que la Sala dels Abencerraigs del Palau dels Lleons va ser l'escenari de l'assassinat d'una trentena de cavallers d'aquesta família nord-africana, si bé és confusa sobre el nom del soldà que els manés decapitar. Uns diuen que va ser Muḥammad XII, Boabdil “el Chico”, qui els va manar executar encegat per la gelosia a causa d'haver descobert que la soldana es veia amb un cavaller Abencerraig en un pati del Generalife. Altres sostenen que, durant el soldanat del seu pare, Muley Hacén, una família rival dels Abencerraigs, els Zenetes, hauria inventat i conspirat una falsa història d'amor entre un dels cavallers dels Abencerraigs i la soldana. Maquiavèl·licament, Muley Hacén va convidar aquesta família a un banquet i, estant relaxats en ell, el soldà va aprofitar per tancar-los i donar-los mort. Marià Fortuny va plasmar els ajusticiaments que narra la llegenda en aquest meravellós quadre.

La font que hi ha al centre de la Sala d'Abencerraigs actua com a element regulador del confort de l'habitació en afavorir l'evaporació passiva (circulació d'aire en contacte amb una massa d'aigua). Mas, també, és un dels símbols que caracteritzen el Paradís. A la Sūra del Misericordiós (ar-Raḥman), Alcorà (55:46-78), es descriuen quatre jardins. Dos, frondosos, amb dues fonts manant i dues espècies de cada fruita [sales de Abencerraigs i Dos Hermanas]. A més d'aquests dos, hi haurà dos jardins verd-i-negres més, amb dues fonts abundants, palmeres, magraners i fruites [sales dels Mocàrabs i dels Reis]. Tot i això, és freqüent sentir dir a persones que visiten la Sala dels Abencerraigs que “el color vermellós del fons marmori de la font que hi ha al seu centre es deu a les restes de la sang d'aquells Abencerraigs que allí van ser decapitats.

El color de l'aigua de la font és vermell.