La pintura de Joan Mates va ser la més elegant i refinada de Catalunya del primer quart del segle XV. Establert a Barcelona, va rebre nombrosos encàrrecs de retaules destinats a l'Església i l'aristocràcia, dels quals el més important que es conserva és el de sant Martí i sant Ambròs de la Catedral de Barcelona, realitzat entre els anys 1411 i 1414. Una vegada mort Pere Serra, Joan Mates va saber introduir a Catalunya l'estètica del nou corrent dominant a Europa del gòtic internacional provinent dels Països Baixos i del nord de França. En el cas de Mates aquest estil es caracteritza per la introducció d'un moviment ondulat i sensual de les figures propi del gust aristocràtic de la cort catalana. Aquest tríptic destinat a la devoció particular amb la Mare de Déu, santa Caterina –amb la roda del martiri– i santa Eulàlia –amb la creu aspada–, mostra clarament aquest gust elegant i exquisit especialment pel que fa a l'harmonia cromàtica dels vestits i les túniques així com per les formes rítmiques que dibuixen els plecs de la roba.