El Museu Romàntic Can Llopis es troba situat en un edifici d’estil neoclàssic, construït el 1793. Deu els seu nom al primer propietari, el notari Manuel Llopis i Falç, que la va adquirir al seu cosí, Josep Bonaventura Falç i Roger, qui l’havia fet construir inicialment per a ell dins del perímetre de terres que va urbanitzar fora de les muralles de la vila, en el que va ser el primer eixample sitgetà, a finals del segle XVIII.

La família Llopis va ser una de les més significades del Sitges, una nissaga de terratinents i comerciants de vins, aiguardents i malvasia, d’advocats, historiadors i diplomàtics d’ideologia liberal i tarannà conservador. Els descendents de Manuel Llopis i Falç van esdevenir personatges vinculats a la cultura de la Renaixença. Durant un temps, van ser administradors del nou servei de correus, com assenyala una bústia amb cap de lleó que es troba al costat de la porta principal de l’edifici. Bernardí Llopis i Pujol (1814-1891) va esdevenir un dels personatges més influents i apreciats del Sitges vuitcentista; el seu fill Joan Llopis i Bofill va escriure la primera història de la vila, l’Assaig històric sobre la Vila de Sitges (1886), fonamentada en la documentació de l’arxiu municipal del que va tenir cura.

El darrer hereu de la família, el diplomàtic Manuel Llopis de Casades (1885-1935), va cedir la casa pairal a la Generalitat de Catalunya perquè fos convertida en museu. L’esclat i les conseqüències de la Guerra Civil van endarrerir els tràmits, que van ser represos el 1943 en ser ofert de nou l’edifici a la Diputació de Barcelona.

L’adequació com a museu es va iniciar el 1946. El 1949 es va obrir al públic la planta noble i posteriorment, la planta baixa, el jardí, el celler i la biblioteca. De la casa original se’n conserva íntegrament l’estructura i la decoració dels murs. La planta noble està decorada amb pintures de Pau Rigalt, així com la galeria adjunta i els porxos del jardí. El segon pis va acollir la Col·lecció de Nines de Lola Anglada des de 1961.