GAUDÍ I L’AIGUA: enginyeria, naturalesa i benestar
Descobreix com Gaudí va treballar amb l’aigua en els seus projectes arquitectònics, domesticant-la per a fonts, cisternes, cobertes i sistemes de refrigeració.
Arc de la cascada de la Casa Vicens (Reconstrucció) ((1883-1885) 2019) per Antoni Gaudí i CornetMuseu de les Aigües
Aprofitar l’aigua ha estat un repte per la humanitat; les diferents cultures han buscat solucions tant per assegurar el subministrament com per convertir-la en un element ornamental. Gaudí també va jugar i desenvolupar idees genials amb l’aigua.
Segueix llegint i submergeix-te en el món hídric de Gaudí.
Climatització de jardins
En el jardí de la casa Vicens, Gaudí va construir una cascada artificial que queia d’un arc parabòlic. A més de ser un element decoratiu, la cascada ajudava a refrescar l’ambient a l’estiu; ja que generava un suau corrent d’aire refrescant que entrava a la casa.
Casa Vicens (1883-1885) per Antoni Gaudí i CornetMuseu de les Aigües
La font
En una cantonada del jardí hi havia la font de Santa Rita, una construcció anterior a la qual anaven els veïns per les seves aigües considerades medicinals. Per a mantenir aquesta tradició, el propietari de la casa va deixar obert al públic l'accés a la font.
A l’any 1925, l’arquitecte Serra Martínez, que es va encarregar de les obres d’ampliació de la casa i la realinació de la finca, va construir un templet dedicat a Santa Rita al costat de la font.
La cascada
La cascada es va construir en paral·lel a la façana de l’edifici i centrada en el porxo de la casa, per generar un corrent d’aire suau que temperava el jardí i entrava a la casa.
Arc de la cascada de la Casa Vicens (Reconstrucció) ((1883-1885) 2019) per Antoni Gaudí i CornetMuseu de les Aigües
La mateixa mina d’aigua que alimentava la font de Santa Rita, nodria la cascada del jardí, derruïda en els anys seixanta. La cascada va ser reconstruïda el 2019 en els jardins del Museu de les Aigües a Cornellà de Llobregat, seguint els plànols originals.
Refredant els interiors
Com en l’arquitectura del món àrab, en què es feia servir l’aigua per refrescar els interiors, Gaudí va construir una font a la galeria de la casa.
Font de la galeria de la Casa Vicens (1883-1885) per Antoni Gaudí i CorneMuseu de les Aigües
La galeria o porxo de la Casa Vicens, espai intermedi entre l’interior i l’exterior, es portegia del sol per unes persianes que permetien el pas de l’aire.
En el límit entre l’interior i l’exterior de la galeria es va construir una font amb un cercle metàl·lic radial. L’aigua circulava pels radis fins al petit estany situat a la base, refrigerant l’estança.
Aprofitament de les aigües pluvials
Al Park Güell, encàrrec d’Eusebi Güell a Gaudí, es va pensar inicialment com una ciutat jardí seguint els models que ja existien a Anglaterra. Malgrat el fracàs de la promoció, és un excel·lent exemple de com l’arquitecte va tenir en compte l’aprofitament de les aigües pluvials d’una manera global.
Sistemes d’aigües de la cisterna del Park Güell (1900-1914) per Antoni Gaudí i CornetFont original: © David Martínez
Aquest esquema del sistema de conducció d'aigua del Park Güell mostra com les aigües pluvials eren recollides i canalitzades fins a una gran cisterna, situada sota la Sala Hipòstila, a través de canonades situades dins les columnes.
Part exterior del banc sinusoidal del Park Güell (1900-1914) per Antoni Gaudí i CornetMuseu de les Aigües
El conegut banc de forma sinusoidal del Park Güell, que fa de límit i barana de la plaça del parc, i té un sistema de recollida d’aigües pluvials.
Cisterna del Park Güell (1900-1914) per Antoni Gaudí i CornetFont original: © Pere Vivas / Triangle
Vista de l’interior de la cisterna del Park Güell. Inicialment, es va construir per alimentar el sistema de reg dels jardins de la urbanització.
Font del dragó del Park Güell (1900-1914) per Antoni Gaudí i CornetMuseu de les Aigües
El drac de trencadís que dona la benvinguda al parc a l’inici de l’escalinata actuava com a sobreeixidor quan la cisterna estava plena d’aigua de pluja.
Evacuar l’aigua pluvial
Les fulles de plantes com la magnòlia recullen l’aigua i la condueixen cap a les arrels. Gaudí troba en la naturalesa una font d'inspiració molt important. Als seus projectes, va idear sistemes d’evacuació d’aigües inspirant-se en les formes conoides de les fulles com la magnòlia, que recullen l’aigua i la condueixen a les arrels de la planta.
Coberta conoide de les Escoles de la Sagrada Família (1909) per Antoni Gaudí i CornetFont original: © Pere Vivas / Triangle
Per la construcció de la coberta de les escoles de la Sagrada Família, Gaudí es va inspirar en les formes conoides de les fulles de moltes espècies vegetals, que permeten expulsar l’aigua sobrant de la seva superfície.
Coberta de la Pedrera (1906-1912) per Antoni Gaudí i CornetFont original: © Pere Vivas / Triangle
La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és un dels edifics on Gaudí va desenvolupar el seu singular estil allunyat de tota etiqueta. En aquest edifici, Gaudí va domesticar l’aigua sobre la coberta, conduint-la de manera contínua i suau cap a les canonades de desaigüe de manera que es pogués aprofitar.
Finestres de la finca Güell (1898-1914) per Antoni Gaudí i CornetMuseu de les Aigües
La forma de gota de les finestres de la Colònia Güell ajuda a desviar l’aigua de pluja cap als costats, evitant que entri pels finestrals. Aquesta forma no només recorda la gota d’aigua en un sentit físic, sinó també en un sentit simbòlic, com aigua que purifica.
Jardins Artigas (1905-1906) per Antoni Gaudí i CornetMuseu de les Aigües
Als jardins Artigas, el curs del riu determina la intervenció arquitectònica, que facilita el passeig i el gaudi sensorial de l’aigua en el seu estat natural. Gaudí va dissenyar ponts i camins fusionant arquitectura i naturalesa com al Park Güell, però en aquest cas, com en el d’altres projectes ubicats lluny de Barcelona, Gaudí no va fer un seguiment minuciós de les obres.
