Retaule dedicat a sant Antoni i santa Margarida
Ens endinsem en aquest meravellós retaule de Lluís Borrassà per conèixer-ne tots els secrets!
El MEV conserva la col·lecció més representativa d'obres de Lluís Borrassà, a través de les quals podem seguir la introducció i l'evolució de l'art gòtic internacional, caracteritzat per deixar enrere l'harmonia sòbria de les formes i els colors per tal d'introduir una estètica naturalista basada en el dinamisme i el moviment de les figures i per l'ús de pigments de colors molt vius i contrastats. Aquest retaule introdueix en les escenes laterals aquest nou llenguatge narratiu i pictòric.
Altarpiece dedicated to Saint Anthony and Saint Margaret (First quarter of the 15th century) by Lluís BorrassàMev, Museu d'Art Medieval
Protagonisme compartit
Les advocacions múltiples van ser freqüents en els retaules del primer gòtic internacional. En aquest retaule comparteixen presidència els sants Antoni –protector del bestiar– i Margarida –protectora de les parteres–, dos cultes molt populars a la Catalunya de l’època.
La representació de sant Antoni abat
Se'l representa com un ancià de barba blanca, amb un casquet al cap, duent en una mà un bastó de pregària i a l'altra el llibre de la regla monàstica; per a les robes, es va adoptar un hàbit freqüent entre els monjos: vestit negre, escapulari marró indicatiu de pobresa i una capa
La representació de santa Margarida
Sol representar-se vestida a l'antiga (amb túnica i capa o mantell), coronada per haver-se mantingut verge i duent a les mans la palma, símbol del martiri, i una creu, signe amb la qual va aconseguir dominar la bèstia diabòlica.
El calvari
Molts retaules gòtics inclouen l'escena del Calvari, majoritàriament a la cimera del carrer central. Des del segle XI la creu era obligatòria damunt l'altar en la celebració de la missa. La presència del calvari pintat feia present aquest símbol i n’il·lustrava la importància.
Les temptacions de sant Antoni
Diferents temptacions van assaltar sant Antoni mentre es trobava sol al desert (pensaments, desigs de pecar, incomoditats...). La iconografia medieval les sol representar com a dimoniets de formes i colors variats que apallissen sant Antoni amb bastons.
El diable en forma de dona, una temptació cèlebre
Una de les temptacions més cèlebres és la del diable transformat en dona: una dama seductora sosté un mirall, símbol de vanitat i supèrbia, i mostra unes urpes negres que li surten de sota les faldilles, revelant la seva identitat. El foc simbolitza el desig sexual o l’infern.
La recompensa de la fortalesa
En aquesta escena veiem l’aparició de Crist, que es manifesta a sant Antoni per dir-li que ha observat tots els seus patiments i que el vol premiar per la seva fortalesa. En el mateix compartiment, les penalitats del sant troben la seva recompensa.
Santa Margarida, una jove pastora...
A l'escena superior dreta es condensa la primera part de la història de santa Margarida. En un paisatge rocós, semblant de fet al que configura el desert de sant Antoni, Margarida pastura un ramat d'ovelles.
... requerida per Olimbri
Un criat agenollat li indica que Olimbri requereix la seva presència. El malvat general, ricament vestit, cavalca pel camí acompanyat d'un assistent; amb la mà fa un gest d'admiració envers la bellesa de Margarida. Però ella assenyala el cel: només vol lliurar-se a Déu.
El martiri de santa Margarida
La darrera escena del cicle de santa Margarida presenta el seu martiri. A la dreta, Olimbri, assegut i envoltat de cortesans, vestit com a l’escena anterior. A l'esquerra, un esbirro degolla Margarida, en actitud de pregària. La sang vermella s'escola fins a terra.
Omissió d'escenes
En aquest retaule la història de la santa s'ha resumit només amb l'inici i el final, tot el·lidint la captura, la presó, els interrogatoris, els altres turments i, sobretot, l'episodi del drac, que tanmateix tots els espectadors devien tenir al cap.
El daurat, un pigment simbòlic
En l’art medieval, els daurats tenien un caràcter simbòlic: el groc lluminós es considerava una metàfora de la llum de Déu i la noblesa del metall, era signe de riquesa i ostentació. Els artistes treballaven per encàrrecs i els clients decidien els materials que s’havien d’usar.
El perfeccionament del daurat
Durant el gòtic, els artistes van perfeccionar molt la tècnica del daurat. En primer lloc, l’or adquirit, es batia a cops de martell per convertir-lo en fulles molt fines, anomenades pa d’or, i això ho feien els batifullers.
L'ús dels animals en pintura gòtica: el conill
El pa d’or s’aplicava en determinades parts del retaule damunt una capa d’un bol vermell. El bol era un compost de terres argiloses fines provinents d’Armènia, que es barrejava amb un tremp de cola de conill.
L'ús dels animals en la pintura gòtica: l'esquirol
El pa d’or s’aplicava damunt del bol d’Armènia, mitjançant un pinzell pla i de pèl curt, normalment d’esquirol. El color vermell del bol transmetia a l’or una tonalitat més càlida i permetia poder obtenir un brunyit brillant.
L'ús dels animals en la pintura gòtica: el llop i el senglar
El brunyit es realitzava fregant la superfície daurada amb un brunyidor fet amb una pedra dura tipus àgata o amb una dent de llop o senglar. Després s’hi feien les decoracions ornamentals amb l’ajut de punxons i cisells.
Fins aquí aquesta història, esperem que us hagi agradat!
