El Patrimoni Industrial de l'Aigua: Com l'aigua d'aixeta va arribar a les nostres llars

Una mirada als testimonis d'aquella revolució tècnica i científica que ens portaria l’aigua d'aixeta a les nostres llars.

Central de SGAB de CornellàFont original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)

El desplegament de tota la infraestructura de proveïment d'aigua, de caràcter profundament transformador i revolucionari, canviaria per sempre la qualitat de vida de les persones.

Cartell de l'Exposició Universal de Barcelona, Pere Joan Bonet, 1888, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
,
Exposició Universal de Barcelona. Palau de la Indústria., 1888, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
Mostra'n menysMés informació

Es tracta d’un salt qualitatiu que forma part de la Revolució Industrial. En un context d’innovació, enlairament econòmic i creixement demogràfic, però també de massificació de la població urbana.

The Broken Pitcher (1891) per William-Adolphe BouguereauLegion of Honor

Els sistemes de proveïment preindustrials, ja desfasats, no podien satisfer la demanda urbana, ni en qualitat ni en quantitat. Les constants epidèmies de còlera i tifus, transmeses a través de l’aigua, suposaven un greu perill per a la salut pública. 

Torre de l'Aigua de SabadellMuseu de les Aigües

De valor arquitectònic i enginyeril, amb el pas dels anys les infraestructures de l'aigua prenen sentit històric i valor patrimonial. “És l’expressió de l’immens esforç intel·lectual, financer i tecnològic realitzat durant el segle XIX i principis del XX” (James Douet, 2018)

Maquinista con las bombas de vapor (1920)Museu de les Aigües

El dinamisme de l'època va incentivar l'aparició d'iniciatives per crear nous sistemes d'abastament d'aigua, aprofitant l'impuls propiciat pels avenços científics i tecnològics produïts durant la Revolució Industrial.

Pantà de VallvidreraMuseu de les Aigües

El creixement demogràfic i la immigració cap a les grans urbs provocà un augment exponencial en la demanda. Amb innovadores aportacions de l'enginyeria hidràulica, com les modernes preses d’arc, es crearen pantans amb la suficient capacitat per proveir l'aigua de barris sencers.

Estatuts de la Companyia d'Aigües de Barcelona, Compañía de Aguas de Barcelona, 1867, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
,
Pòlissa de la Compañía de Aguas de Barcelona, Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), De la col·lecció de: Museu de les Aigües
Mostra'n menysMés informació

En el cas de Barcelona, el 1867 es va constituir la Compagnie des Eaux de Barcelone a Lieja, que culminaria el projecte d'abastament des de Dosrius fent-lo arribar fins a l'Eixample barcelonina.

Aqüeducte de DosriusFont original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)

Construït entre 1867 i 1871, l’aqüeducte de Dosrius fou la primera gran obra d’enginyeria que endegà la Compagnie  des Eaux de Barcelone per proveir d’aigua la capital catalana. 

Sala de màquines de vapor de la Central Besòs (1910)Museu de les Aigües

La implantació industrialitzada del servei ha estat un procés altament transformador, fins al punt d’ésser conegut com la revolució de l’aigua. Un camí iniciat a finals del XIX i que s’allargaria fins la dècada de 1960 a causa de la Guerra Civil i la postguerra.

Torreó del Tibidabo (1905) per Josep Amargós i Samaranch (edifici) i Joan Torras Guardiola (depòsit)Museu de les Aigües

El patrimoni industrial de l’aigua a Catalunya és abundant en riquesa i diversitat i es troba dispers al llarg de tot el territori. Conèixer-lo i conservar-lo ens ajuda a entendre millor la nostra història i preservar la nostra identitat.

Aqüeducte de Can NyacMuseu de les Aigües

Crèdits: tot el contingut multimèdia
Pot ser que la història destacada hagi estat elaborada per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Aplicacions de Google