El Patrimoni Industrial de l'Aigua: Com l'aigua d'aixeta va arribar a les nostres llars
Una mirada als testimonis d'aquella revolució tècnica i científica que ens portaria l’aigua d'aixeta a les nostres llars.
Central de SGAB de CornellàFont original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)
El desplegament de tota la infraestructura de proveïment d'aigua, de caràcter profundament transformador i revolucionari, canviaria per sempre la qualitat de vida de les persones.
Es tracta d’un salt qualitatiu que forma part de la Revolució Industrial. En un context d’innovació, enlairament econòmic i creixement demogràfic, però també de massificació de la població urbana.
Els sistemes de proveïment preindustrials, ja desfasats, no podien satisfer la demanda urbana, ni en qualitat ni en quantitat. Les constants epidèmies de còlera i tifus, transmeses a través de l’aigua, suposaven un greu perill per a la salut pública.
De valor arquitectònic i enginyeril, amb el pas dels anys les infraestructures de l'aigua prenen sentit històric i valor patrimonial. “És l’expressió de l’immens esforç intel·lectual, financer i tecnològic realitzat durant el segle XIX i principis del XX” (James Douet, 2018)
Maquinista con las bombas de vapor (1920)Museu de les Aigües
El dinamisme de l'època va incentivar l'aparició d'iniciatives per crear nous sistemes d'abastament d'aigua, aprofitant l'impuls propiciat pels avenços científics i tecnològics produïts durant la Revolució Industrial.
Pantà de VallvidreraMuseu de les Aigües
El creixement demogràfic i la immigració cap a les grans urbs provocà un augment exponencial en la demanda. Amb innovadores aportacions de l'enginyeria hidràulica, com les modernes preses d’arc, es crearen pantans amb la suficient capacitat per proveir l'aigua de barris sencers.
En el cas de Barcelona, el 1867 es va constituir la Compagnie des Eaux de Barcelone a Lieja, que culminaria el projecte d'abastament des de Dosrius fent-lo arribar fins a l'Eixample barcelonina.
Aqüeducte de DosriusFont original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)
Construït entre 1867 i 1871, l’aqüeducte de Dosrius fou la primera gran obra d’enginyeria que endegà la Compagnie des Eaux de Barcelone per proveir d’aigua la capital catalana.
Sala de màquines de vapor de la Central Besòs (1910)Museu de les Aigües
La implantació industrialitzada del servei ha estat un procés altament transformador, fins al punt d’ésser conegut com la revolució de l’aigua. Un camí iniciat a finals del XIX i que s’allargaria fins la dècada de 1960 a causa de la Guerra Civil i la postguerra.
Torreó del Tibidabo (1905) per Josep Amargós i Samaranch (edifici) i Joan Torras Guardiola (depòsit)Museu de les Aigües
El patrimoni industrial de l’aigua a Catalunya és abundant en riquesa i diversitat i es troba dispers al llarg de tot el territori. Conèixer-lo i conservar-lo ens ajuda a entendre millor la nostra història i preservar la nostra identitat.
Aqüeducte de Can NyacMuseu de les Aigües
