Art i Aigua II: L'arribada de l'aigua d'aixeta

Descobreix els nous usos de l’aigua i els objectes més emblemàtics, amb una mirada des de l’art.

Museu de les Aigües

Museu de les Aigües

Vitrina del Museu de les Aigües, Museu de les Aigües, 2021, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
Mostra'n menysMés informació

Els objectes de la col·lecció del Museu de les Aigües, degudament aparellats amb obres d'art de grans artistes, ens mostren com l'arribada de l'aigua d'aixeta va suposar un canvi d'usos i un veritable avanç cap al benestar a les llars.

Escalfador (1920) per HeklaMuseu de les Aigües

L'escalfador

L'arribada de l'aigua corrent a l'àmbit domèstic, influeix en la transformació d'usos, espais i costums. El benestar i la higiene passa pel bany privat i l'aigua calenta instantània.

Abans del bany (1894) per Ramon CasasFont original: Museu de Montserrat

Un cronista de la societat de finals de segle XIX com el pintor Ramon Casas (1866-1932), no podia ignorar un tema com el del bany. La seva pinzellada suau i seductora escampa una llum tènue, gairebé càlida, que incrementa l'efecte buscat de ple confort.

Aixeta (1902)Museu de les Aigües

L'aixeta

Un cop establerta la xarxa de distribució d'aigua fins als habitatges, les aixetes domèstiques es converteixen en una peça essencial a les llars, convertint-se en un element funcional i en molts casos estètic.

Dos lluitadors japonesos a la pica (1983) per Lucian FreudFont original: The Art Institute of Chicago

La força naturalista del pintor Lucian Freud (1922-2011) reflecteix amb cruesa un espai íntim en què contrasten dos abundants raigs d'aigua, amb un fort component  expressiu. Una de les aixetes no surt complerta, el que genera una sensació d'angoixa. 

Radiador (1930)Museu de les Aigües

El radiador d'aigua


En les primeres calefaccions, en el segle XX,  l’aigua s’escalfava amb llenya, carbó o gas. La caldera era única per a tot l’edifici i des d’aquest punt l’aigua es distribuïa als diversos radiadors, proporcionant confort climàtic. 

Interior blanc (1932) per Pierre BonnardFont original: Musée de Grenoble

El conegut com a "pintor de la felicitat" Pierre Bonnard (1867-1947), descriu a  Intérieur blanc, un ambient d'elements de confort: la intimitat d'un espai amb vistes a jardí, un càlid foc a terra, un servei de te i un radiador modern d'aigua calenta.

Sinaí (1925) per Conrado GranellMuseu de les Aigües

El sinaí

A principis dels anys vint del segle XX, en una època en què les classes benestants mostren interès per les funcions terapèutiques de les aigües, el sinaí representa la possibilitat d'apropar a l'àmbit domèstic alguns d'aquests beneficis saludables.

Sinaí (1925) per Conrado GranellMuseu de les Aigües

Patentat pel químic i biòleg valencià Conrado Granell el 1928.  El sinaí està format per diferents dipòsits en columna que contenen els elements d'aeració, filtratge i mineralització pels quals passa l'aigua fins al recipient en forma d'àmfora, que disposa d'una aixeta a la part inferior. A l'hora es considerava un element decoratiu. 

Rentadora Mecànica (1907) per Morisons WasherMuseu de les Aigües

La rentadora mecànica

Com moltes de les primeres propostes per mecanitzar la bugada, la Morisons Washer 1900 imitava el procés tradicional: un agitador, accionat manualment, movia la roba bruta dins del tambor de fusta. Els models van anar evolucionant i es van automatitzar. 

Rentadora i escorredor per a la llar (Circa 1869)Font original: Library of Congress

A mesura que l’ús de les rentadores es va anar estenent a totes les famílies, els rentadors al riu i els safareigs públics van anar entrant en desús i la bugada va passar a realitzar-se a l'espai domèstic, tal i como es mostra en aquesta litografia que mostra una casa benestant. 

Boca de mànega (Segle XX)Museu de les Aigües

La boca de mànega

Les concentracions urbanes de principis del segle XX van comportar la necessitat de millorar la neteja de l’espai públic, amb l'aigua com a element clau. La neteja amb mànegues para passar a ser un fet habitual per mantenir l'higiene de les ciutats.  

Paseo de Recoletos, Madrid 1953 de: Francesc Català-RocaFont original: Fons Fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Històric del COAC

Com pot apreciar-se mitjançant la fotografia de Francesc Català-Roca (1922-1998), la utilització de l'aigua permetia mantenir un nivell d'higiene i neteja suficient, tot i el creixement poblacional i urbanístic  dels anys de postguerra.

Font BarcelonaMuseu de les Aigües

La font Barcelona

Les fonts model Barcelona formen part de la vida quotidiana en moltes ciutats. Està fabricada amb ferro colat i llautó i generalment s’instal·la sobre una base de formigó. Té forma cilíndrica, amb el fust estriat i un remat d’aspecte vegetal.  

Inauguració d'una font pública (Circa 1950) per Pérez de RozasFont original: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Els Pérez de Rozas, una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant el segle XX, van reflectir com la inauguració d'una font pública suposava un esdeveniment de gran calat a la Barcelona de mitjans del segle. 

Crèdits: història

Aquesta exposició ha estat creada amb els objectes del Museu de les Aigües i amb les obres del Museu de Montserrat (Abans del bany), The Art Institute of Chicago / Art Resource, NY/ Scala, Florence (Two Japanese Wrestlers by a Sink), Ville de Grenoble/Musée de Grenoble - J. L. Lacroix (Intérieur blanc),  Library of Congress (Home washing machine & wringer), Fons Fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Històric del COAC (Paseo de Recoletos, Madrid 1953) i Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Inauguració d'una font pública).

Crèdits: tot el contingut multimèdia
Pot ser que la història destacada hagi estat elaborada per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Aplicacions de Google