Art i Aigua II: L'arribada de l'aigua d'aixeta
Descobreix els nous usos de l’aigua i els objectes més emblemàtics, amb una mirada des de l’art.
Museu de les Aigües
Museu de les Aigües
Vitrina del Museu de les Aigües (2021) per Museu de les AigüesMuseu de les Aigües
Els objectes de la col·lecció del Museu de les Aigües, degudament aparellats amb obres d'art de grans artistes, ens mostren com l'arribada de l'aigua d'aixeta va suposar un canvi d'usos i un avenç veritable cap al benestar a les llars.
L'escalfador
L'arribada de l'aigua corrent a l'àmbit domèstic, influeix en la transformació d'usos, espais i costums. El benestar i la higiene passa pel bany privat i l'aigua calenta instantània.
Abans del bany (1894) per Ramon CasasFont original: Museu de Montserrat
Un cronista de la societat de finals de segle XIX com el pintor Ramon Casas (1866-1932), no podia ignorar un tema com el del bany. La seva pinzellada suau i seductora escampa una llum tènue, gairebé càlida, que incrementa l'efecte buscat de ple confort.
L'aixeta
Un cop establerta la xarxa de distribució d'aigua fins als habitatges, les aixetes domèstiques es converteixen en una peça essencial a les llars, convertint-se en un element funcional i en molts casos estètic.
Dos lluitadors japonesos a la pica (1983) per Lucian FreudFont original: The Art Institute of Chicago
La força naturalista del pintor Lucian Freud (1922-2011) reflecteix amb cruesa un espai íntim en què contrasten dos abundants raigs d'aigua, amb un fort component expressiu. Una de les aixetes no surt complerta, el que genera una sensació d'angoixa.
El radiador d'aigua
En les primeres calefaccions, en el segle XX, l’aigua s’escalfava amb llenya, carbó o gas. La caldera era única per a tot l’edifici i des d’aquest punt l’aigua es distribuïa als diversos radiadors, proporcionant confort climàtic.
Interior blanc (1932) per Pierre BonnardFont original: Musée de Grenoble
El conegut com a "pintor de la felicitat" Pierre Bonnard (1867-1947), descriu a Intérieur blanc, un ambient d'elements de confort: la intimitat d'un espai amb vistes a jardí, un càlid foc a terra, un servei de te i un radiador modern d'aigua calenta.
El sinaí
A principis dels anys vint del segle XX, en una època en què les classes benestants mostren interès per les funcions terapèutiques de les aigües, el sinaí representa la possibilitat d'apropar a l'àmbit domèstic alguns d'aquests beneficis saludables.
Sinaí (1925) per Conrado GranellMuseu de les Aigües
Patentat pel químic i biòleg valencià Conrado Granell el 1928. El sinaí està format per diferents dipòsits en columna que contenen els elements d'aeració, filtratge i mineralització pels quals passa l'aigua fins al recipient en forma d'àmfora, que disposa d'una aixeta a la part inferior. A l'hora es considerava un element decoratiu.
La rentadora mecànica
Com moltes de les primeres propostes per mecanitzar la bugada, la Morisons Washer 1900 imitava el procés tradicional: un agitador, accionat manualment, movia la roba bruta dins del tambor de fusta. Els models van anar evolucionant i es van automatitzar.
Rentadora i escorredor per a la llar (Circa 1869)Font original: Library of Congress
A mesura que l’ús de les rentadores es va anar estenent a totes les famílies, els rentadors al riu i els safareigs públics van anar entrant en desús i la bugada va passar a realitzar-se a l'espai domèstic, tal i como es mostra en aquesta litografia que mostra una casa benestant.
La boca de mànega
Les concentracions urbanes de principis del segle XX van comportar la necessitat de millorar la neteja de l’espai públic, amb l'aigua com a element clau. La neteja amb mànegues para passar a ser un fet habitual per mantenir l'higiene de les ciutats.
Paseo de Recoletos, Madrid 1953 de: Francesc Català-RocaFont original: Fons Fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Històric del COAC
Com pot apreciar-se mitjançant la fotografia de Francesc Català-Roca (1922-1998), la utilització de l'aigua permetia mantenir un nivell d'higiene i neteja suficient, tot i el creixement poblacional i urbanístic dels anys de postguerra.
La font Barcelona
Les fonts model Barcelona formen part de la vida quotidiana en moltes ciutats. Està fabricada amb ferro colat i llautó i generalment s’instal·la sobre una base de formigó. Té forma cilíndrica, amb el fust estriat i un remat d’aspecte vegetal.
Inauguració d'una font pública (Circa 1950) per Pérez de RozasFont original: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Els Pérez de Rozas, una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant el segle XX, van reflectir com la inauguració d'una font pública suposava un esdeveniment de gran calat a la Barcelona de mitjans del segle.
Coneix més sobre la història de l'aigua a:
La Central de Cornellà (2017) per Museu Agbar de les AigüesMuseu de les Aigües
Vols conèixer la col·lecció completa d'Art i Aigua?
Art i aigua I: Abans de l'arribada de l'aigua d'aixeta
Art i aigua II: L'arribada de l'aigua d'aixeta
Art i aigua III: El que va portar l'aigua a l'aixeta
Museu de les Aigües
Aquesta exposició ha estat creada amb els objectes del Museu de les Aigües i amb les obres del Museu de Montserrat (Abans del bany), The Art Institute of Chicago / Art Resource, NY/ Scala, Florence (Two Japanese Wrestlers by a Sink), Ville de Grenoble/Musée de Grenoble - J. L. Lacroix (Intérieur blanc), Library of Congress (Home washing machine & wringer), Fons Fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Històric del COAC (Paseo de Recoletos, Madrid 1953) i Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Inauguració d'una font pública).
