La distribució de l’aigua a la ciutat de Barcelona és un dels pilars que li han permès evolucionar, progressar, transformar-se i projectar-se al món com una ciutat moderna i sostenible. Gran part d’aquesta història és invisible i inclou més de 4.500 km de conduccions subterrànies.
Toca per explorar
Plaça de Catalunya
Centre neuràlgic de Barcelona, punt d’unió entre la història mil·lenària de la ciutat i la modernitat que representen l’Eixample i el Pla Cerdà.
La construcció de la Barcelona ideada per Ildefons Cerdà va fer necessària la dotació de nous serveis com l'aigua. També el fet que del 1900 al 1930 la ciutat de Barcelona va doblar pràcticament la població i va passar de cinc-cents mil habitants a prop d'un milió.
Obres de la plaça de Catalunya (1927)Font original: Archivo SGAB
La xarxa de distribució d'aigua havia de créixer al mateix ritme que ho feia la ciutat. Per això, el subsòl de Barcelona es va omplir de quilòmetres de conduccions per fer arribar l’aigua a tots els punts de la nova urbs.
Toca per explorar
Passeig de Gràcia
Un dels carrers més emblemàtics de la ciutat fet sota els paràmetres de Cerdà, concebent-los com un espai d’interacció ciutadana, enjardinament, mobilitat i trànsit dels serveis.
L’arribada de l’aigua va suposar un repte tecnològic i humà, cosa que transformaria per sempre la relació entre la ciutadania i aquest recurs.
Passeig de Gràcia (1927)Museu de les Aigües
Tal com va dir Ildefons Cerdà...
L’aigua potable és una de les primeres necessitats de qualsevol urbs; de manera que una de les primeres tasques a qualsevol grup urbà, així que ha assolit un veïnat una mica nombrós, ha estat la importació d’aigües, sense les quals en seria impossible l’existència.
Toca per explorar
Casa Milà o La Pedrera
Una de les obres més icòniques d’Antoni Gaudí i de Barcelona de principi de segle XIX. Representa un nou model de vida que permetia l’obertura de l’Eixample.
La complexa xarxa d’abastiment d’aigua va permetre la transformació de l’espai domèstic, on van aparèixer els banys, zones per a la neteja, i va canviar la morfologia de les cuines.
La Pedrera (1970 - 1979)Museu de les Aigües
Les grans artèries d'aigua han de ser resistents, com aquesta feta de tub Bonna, una marca que utilitzava formigó armat i un recobriment metàl·lic.
Toca per explorar
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Obra de Lluís Domènech i Muntaner, simbolitza la superació del model de salut pública de l’època medieval i moderna, adoptant els criteris higienistes de finals del segle XIX.
Sense l'aigua, l'adopció dels principis higienistes previstos per a la Barcelona de Cerdà no hauria estat possible. Calia que l’aigua abundant, i sobretot de qualitat, arribés a tots els punts per posar fi a les epidèmies vinculades a l’aigua.
Hospital de Sant Pau (1927)Font original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)
L'any 1927 s’urbanitzava l’actual Avinguda de Gaudí, per on transcorreria una de les grans artèries d’un metre de diàmetre per transportar aigua, com un sistema capil·lar, i en sortirien petites conduccions cap a cada punt de consum.
Toca per explorar
La Sagrada Família
Un dels grans monuments de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, i una de les grans fites del modernisme en què a més de criteris funcionals també es perseguia l’estètica.
L’aigua no només va transformar l’estil de vida, sinó que també va ser un element estètic i ornamental que va interaccionar també amb l’arquitectura, com a la Sagrada Família.
Obres de canalització a l'Avinguda Primo de Rivera (1927)Font original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)
Els cartells de Tubos Bonna presidien diverses de les actuacions realitzades. Com s’indica al cartell, es fabricaven a Cornellà de Llobregat.
L’extensió dels camins de l’aigua va arribar fins a tots els punts de la ciutat, acompanyant sempre el desenvolupament urbanístic.
Obres de la plaça de Catalunya (1927)Font original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)
L’accés a l’aigua ha permès avenços innegables, però l’accés fàcil i constant a l’aigua, i que sigui un fet quotidià, no en rebaixa de cap manera l’excepcionalitat. L’aigua no és un recurs il·limitat i requereix diversos processos per tal d'arribar a les llars amb total garantia de qualitat.
