Els camins de l’aigua de Barcelona

L’element transformador de la Barcelona de Cerdà

La distribució de l’aigua a la ciutat de Barcelona és un dels pilars que li han permès evolucionar, progressar, transformar-se i projectar-se al món com una ciutat moderna i sostenible. Gran part d’aquesta història és invisible i inclou més de 4.500 km de conduccions subterrànies.

Plaça de Catalunya

Centre neuràlgic de Barcelona, punt d’unió entre la història mil·lenària de la ciutat i la modernitat que representen l’Eixample i el Pla Cerdà.

Obres de la plaça de Catalunya, 1927, Font original: Archivo SGAB
,
Plaça de Catalunya, 2022, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
Mostra'n menysMés informació

La construcció de la Barcelona ideada per Ildefons Cerdà va fer necessària la dotació de nous serveis com l'aigua. També el fet que del 1900 al 1930 la ciutat de Barcelona va doblar pràcticament la població i va passar de cinc-cents mil habitants a prop d'un milió.

Obres de la plaça de Catalunya (1927)Font original: Archivo SGAB

La xarxa de distribució d'aigua havia de créixer al mateix ritme que ho feia la ciutat. Per això, el subsòl de Barcelona es va omplir de quilòmetres de conduccions per fer arribar l’aigua a tots els punts de la nova urbs.

Passeig de Gràcia

Un dels carrers més emblemàtics de la ciutat fet sota els paràmetres de Cerdà, concebent-los com un espai d’interacció ciutadana, enjardinament, mobilitat i trànsit dels serveis.

Passeig de Gràcia, 1927, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
,
Passeig de Gràcia, 2022, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
Mostra'n menysMés informació

L’arribada de l’aigua va suposar un repte tecnològic i humà, cosa que transformaria per sempre la relació entre la ciutadania i aquest recurs.

Passeig de Gràcia (1927)Museu de les Aigües

Tal com va dir Ildefons Cerdà...

L’aigua potable és una de les primeres necessitats de qualsevol urbs; de manera que una de les primeres tasques a qualsevol grup urbà, així que ha assolit un veïnat una mica nombrós, ha estat la importació d’aigües, sense les quals en seria impossible l’existència.

Casa Milà o La Pedrera

Una de les obres més icòniques d’Antoni Gaudí i de Barcelona de principi de segle XIX. Representa un nou model de vida que permetia l’obertura de l’Eixample.

La Pedrera, 1970 - 1979, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
,
La Pedrera, 2022, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
Mostra'n menysMés informació

La complexa xarxa d’abastiment d’aigua va permetre la transformació de l’espai domèstic, on van aparèixer els banys, zones per a la neteja, i va canviar la morfologia de les cuines.

La Pedrera (1970 - 1979)Museu de les Aigües

Les grans artèries d'aigua han de ser resistents, com aquesta feta de tub Bonna, una marca que utilitzava formigó armat i un recobriment metàl·lic.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Obra de Lluís Domènech i Muntaner, simbolitza la superació del model de salut pública de l’època medieval i moderna, adoptant els criteris higienistes de finals del segle XIX.

Hospital de Sant Pau, 1927, Font original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)
,
Hospital de Sant Pau, 2022, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
Mostra'n menysMés informació

Sense l'aigua, l'adopció dels principis higienistes previstos per a la Barcelona de Cerdà no hauria estat possible. Calia que l’aigua abundant, i sobretot de qualitat, arribés a tots els punts per posar fi a les epidèmies vinculades a l’aigua.

Hospital de Sant Pau (1927)Font original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)

L'any 1927 s’urbanitzava l’actual Avinguda de Gaudí, per on transcorreria una de les grans artèries d’un metre de diàmetre per transportar aigua, com un sistema capil·lar, i en sortirien petites conduccions cap a cada punt de consum.

La Sagrada Família

Un dels grans monuments de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, i una de les grans fites del modernisme en què a més de criteris funcionals també es perseguia l’estètica.

Obres de canalització a l'Avinguda Primo de Rivera, 1927, Font original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)
,
Avinguda Primo de Rivera, fotografia actual, 2022, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
Mostra'n menysMés informació

L’aigua no només va transformar l’estil de vida, sinó que també va ser un element estètic i ornamental que va interaccionar també amb l’arquitectura, com a la Sagrada Família.

Obres de canalització a l'Avinguda Primo de Rivera (1927)Font original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)

Els cartells de Tubos Bonna presidien diverses de les actuacions realitzades. Com s’indica al cartell, es fabricaven a Cornellà de Llobregat.

Barri Canyelles, 1960 - 1969, Font original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)
,
Barri Canyelles, 2022, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
Mostra'n menysMés informació

L’extensió dels camins de l’aigua va arribar fins a tots els punts de la ciutat, acompanyant sempre el desenvolupament urbanístic.

Obres de la plaça de Catalunya (1927)Font original: Archivo Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB)

L’accés a l’aigua ha permès avenços innegables, però l’accés fàcil i constant a l’aigua, i que sigui un fet quotidià, no en rebaixa de cap manera l’excepcionalitat. L’aigua no és un recurs il·limitat i requereix diversos processos per tal d'arribar a les llars amb total garantia de qualitat.

Crèdits: tot el contingut multimèdia
Pot ser que la història destacada hagi estat elaborada per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Aplicacions de Google