12 elements del patrimoni de l'aigua a Espanya

Descobreix elements patrimonials que han servit per a generar energia a partir de l'aigua, proveir la població, regar o produir materials.

Museu de les Aigües

TICCIH Espanya (Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial) i Museu de les Aigües

Generador de la central de Cornellà, Museu Agbar de les Aigües, 2017, De la col·lecció de: Museu de les Aigües
Mostra'n menysMés informació

En aquesta exposició virtual es mostren alguns dels elements més singulars del patrimoni hidràulic espanyol, seleccionats conjuntament amb TICCIH (Comitè Internacional per a la conservació i defensa del Patrimoni Industrial) a partir de criteris estètics, funcionals i històrics. Aquests elements, degudament geolocaliztats, ens mostren com han modificat el paisatge i incidit en el desenvolupament dels respectius territoris. 

Valle Salado de Añana (2015) per Pilar Biel IbáñezMuseu de les Aigües

Valle Salado de Añana (segle XVI)

La vall és un paisatge singular amb més de 1.200 anys d'història. Una xarxa de canals distribueix l'aigua salada a les eres de dessecació. La sal s'emmagatzema a les basses, sota les eres, i s'envasa en els magatzems exteriors.

Canal de Castella (2011) per Gerardo Joaquín Cueto AlonsoMuseu de les Aigües

Canal de Castella (1753-1849)

Fou construït per al transport de cereals des de Castella fins al port de Santander i la seva posterior exportació a les colònies americanes. Va complir també la funció de proveïment d'aigua de regadiu i per al moviment de maquinària industrial.

Canal Imperial d'Aragó (2008) per Carlos Colás CurielMuseu de les Aigües

Canal Imperial d'Aragó 1772-1790

Una via de reg i navegació de viatgers i mercaderies, flueix paral·lel i al sud del riu Ebre, passa per pobles de Navarra i Aragó i disposa d'un elevat nombre de portelles, ponts, aqüeductes i diversos ports.

Port de Casablanca (2008) per Carlos Colás CurielMuseu de les Aigües

Entre el km 61 i el 89, el canal discorre pel terme municipal de Saragossa. En aquesta ciutat es conserven les restes del port de Casablanca formats per les rescloses de Sant Carles, un molí fariner transformat en central hidroelèctrica el 1894.

Transport fluvial al riu Miera (2021) per Gerardo Joaquín Cueto AlonsoMuseu de les Aigües

Obres per al transport de fustes al riu Miera 1791

Amb les obres al riu Miera, l'oficial austríac Wolfgang Molta va introduir a Espanya la tecnologia centreeuropea del transport de fustes per flotació, des de la divisòria de la Serralada Cantàbrica fins a la fàbrica d'artilleria de la Cavada.

Estació de dombeig d'Elorrieta (2009) per Santiago Yaniz Aramendia (AVIOP)Font original: Photographer's collection

Estació de bombeig d'Elorrieta 1894

El projecte de sanejament de Bilbao, de l'enginyer Recaredo de Uhagón, consistia en una doble xarxa independent, l'existent d'aigües pluvials i una nova xarxa de clavegueram. Va ser considerat com el primer sistema modern de sanejament a Espanya.

Màquina de bombeig d'Elorrieta (2010) per Santiago Yaniz Aramendia (AVIOP)Font original: Photographer's collection

A Elorrieta va disposar d’una petita casa de bombes amb dues màquines de vapor sistema Worthington, bombes, calderes, taller de reparacions, dipòsits subterranis i una farga, des d'on les aigües bombades s'enviaven fins a Getxo.

La Central de Cornellà (2017) per Museu Agbar de les AigüesMuseu de les Aigües

Central de la Societat General d'Aigües de Barcelona 1905

Josep Amargós i Samaranch, per encàrrec de la Societat General d'Aigües de Barcelona, ​​va dissenyar aquest complex industrial dedicat a la captació d'aigua del riu Llobregat i el seu bombeig a la ciutat de Barcelona. La planta destaca per trobar-se encara en funcionament.

Màquina de vapor de Burés (2016) per Emili Rams i RieraMuseu de les Aigües

Màquina de Vapor d'Indústries Burés (1903)

La fàbrica aprofitava l'aigua del Ter a través del Canal de les Indústries per generar energia. Un dels principals elements més destacats del complex fabril és la maquinària, l'estat de conservació de la qual  és excel·lent.

Embassament de Grandas de Salime (2010) per Fundació Miguel AguilóFont original: Fundación Miguel Aguiló

Central hidroelèctrica de Grandas de Salime (1955)

Saltos del Navia va inaugurar aquesta central per a millorar el subministrament d'energia elèctrica obtinguda a partir de l'aigua a les regions d’Astúries, Cantàbria i Galícia. Destaca pel seu disseny, on llueixen els elements estètics interiors i exteriors, que li donen un caràcter únic.

Salt del Tambre (1924-1934) per Reial Acadèmia GallegaFont original: Galiciana. Arquivo Dixital de Galicia

Central hidroelèctrica del Tambre (1924)

La  Sociedad Gallega de Electricidad va encarregar a l'arquitecte Antonio Palacios Remilo el disseny d'una central elèctrica a Noia, la Corunya. El conjunt inclou, a més de la central inaugurada el 1924, construccions complementàries i habitatges pels treballadors.

Colònia Sedó (2017) per Sergi BoixaderFont original: Sergi Boixader

Colònia Sedó (1846)

Aquesta colònia industrial, dedicada a l’elaboració de filats i teixits de cotó, va ser una de les principals colònies distribuïdes per la llera del riu Llobregat. L'aigua entrava a l'aqüeducte de 4 km creant un desnivell de 40 m d'alçada, que alimentava una turbina tipus Francis. 

Fàbriques de Riópar (1879) per Companyia Metal·lúrgica de Sant Joan d'AlcarazFont original: AARFR, Asociación de Amigos de las Reales Fábricas de Riópar

Reial Fàbrica de Llautó de San Juan de Alcaraz (1773)

Fou la primera iniciativa a Espanya per a la construcció d'una fàbrica de llautó, projectada per l'enginyer Juan Jorge Graubner, que va idear el reg hidràulic consistent  en un sistema de salts d'aigua que donaven servei a rodes i martinets.

Sínia de Jinamar (2019) per Gerardo Joaquín Cueto AlonsoMuseu de les Aigües

Sínia de Jinamar (1850)

Aquest argue tradicional de tracció animal es construeix per dotar d'aigua de reg el Cortijo del Valle Jinamar. Situat a l'interior d'una torre octogonal, l’argue accionava les bombes de pistó que extreien i elevaven l'aigua fins al dipòsit. 

Crèdits: història

Aquesta exposició ha estat creada amb material fotogràfic i d'arxiu del Museu de les Aigües, Fundació Miguel Aguiló (FMA), Reial Acadèmia Galega, Sergi Boixader, Emili Rams i Riera, Associación de Amigos de las Reales Fábricas de Riópar (AARFR), Gerardo Joaquín Cueto Alonso, Santiago Yaniz Aramendia (AVIOP), Carlos Colás Curiel i Pilar Biel Ibáñez.

En col·laboració amb TICCIH Espanya (Comitè Internacional per a la conservació i defensa del Patrimoni Industrial).

Crèdits: tot el contingut multimèdia
Pot ser que la història destacada hagi estat elaborada per algú extern i independent, de manera que pot no representar els punts de vista de les institucions, indicades a continuació, que han facilitat el contingut.
Inici
Descobreix
Juga
A prop
Preferits